El carrer de les Camèlies / Mercè Rodoreda

Un dels llibres de Rodoreda que no són els tres grans. Al llibre de literatura catalana crec que de 3er de BUP Rodoreda era l’autora d’Aloma, La plaça del Diamant i Mirall trencat, tota la resta era coses menors. Amb el temps he descobert que això és un immens error, Rodoreda no sempre és perfecta però el seu pitjor llibre és molt millor que el millor llibre de molts autors. Un llibre pot ser el seu pitjor llibre però no serà mai un llibre dolent, no sé si m’explico. A mi una de les seves «obres menors» com Jardí vora el mar em va captivar les dues vegades que el vaig llegir (potser va tocant una tercera).

I aleshores, per primera vegada em vaig adonar que era tota diferent. Les cames se m’havien fet amb forma, i abans eren rectes; sota del vestit, els pits, encara de noia, empenyien una mica, però, perquè fessin canaleta, havia d’ajuntar els braços endavant ben ajuntats. Em vaig mirar els ulls i em va semblar que no estava sola. Gairebé sense adonar-me’n em vaig anar acostant a la meva cara i el mirall es va entelar i l’entelament me la va esborrar de mig en avall. Vaig tancar els ulls a poc a poc i els vaig deixar oberts només una escletxa per veure’m com si estigués morta. I aleshores no sé ben bé què em va passar. M’enamorava de mi. Tenia la sang, i vaig escoltar la vida de la sang, de vegades adormida vermella avall per la seda de la cuixa. Em vaig posar les mans al clatell i vaig tirar tot el pes dels cabells enlaire. La meva pell era tendra i els colzes eren tendres i el que vaig sentir no es pot explicar amb paraules: que jo no era com els altres, que era diferent, perquè sola, voltada de tovalloles i d’olor de sabons, a fora del mirall era el que enamora i a dintre del mirall era l’enamorat.

https://www.flickr.com/photos/jubilo/
mirror mirror © ·júbilo·haku·. Creative Commons.

El llibre és llarg i de vegades pot donar la sensació que la narració «navega». Hi ha coses que passen sense que pràcticament se sàpiga com i no és fins a una explicació final que es lliguen algunes coses. És una història dura, molt dura. És dura però no explícita, però no estalvia gens de la història de Cecília Ce, la protagonista del llibre que apareix abandonada als pocs mesos ja al principi del llibre, un llast del seu destí que no la deixarà enlairar-se i que la farà arrossegar-se de mal en pitjor. Pobresa, barraques, maltractaments i fer senyors com a sortida i com a manera de sobreviure amb una venta comoditat, però no sempre. Resignada a ser un objecte i a poder tirar mentre als homes els hi faci gràcia, havent d’aguantar-ne tota classe de manies.

Potser l’extensió juga en contra d’aquesta novel·la, i això i la duresa de l’argument fan que sigui un llibre magnífic, però difícil de pair.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *