Aloma / Mercè Rodoreda

Amb aquesta obra vaig descobrir a Mercè Rodoreda ara fa la tira d’anys, no recordo si va ser a segon o tercer de BUP (sí, sóc dels antics que va fer BUP i COU) fa massa anys. Crec que només l’he llegit dues vegades i aquesta edició commemorativa dels 50 anys de la novel·la (de l’edició revisada de 1969 concretament) és una gran ocasió per endinsar-m’hi per tercer cop (de moment).

No faré el gran descobriment, Aloma és un grandíssim llibre al que no se li poden posar peròs. La construcció del personatge protagonista, els altres que orbiten al seu voltant, una descripció feta amb els elements justos, quasi minimalistes excepte quan toca parlar de flors. Podria fer el paral·lelisme fàcil i dir que els personatges de Rodoreda són com flors, però no seria encertat. Els personatges són soferts i resistents, si els hagués de comparar amb algun element del regne vegetal seria les males herbes o els cactus. Els cactus són plantes que per damunt de tot sobreviuen, et poden punxar si t’acostes massa però també fan flor.

https://www.flickr.com/photos/132295270@N07/
Hedgehog cactus © Renee Grayson. Creative Commons.

Aquesta és la virtud d’Aloma, en cap moment s’aparta o recula… pot no semblar la noia més decidida però si li donen motius farà el que calgui. L’escena-lluita entre ella i la Coral la tinc gravada des del primer cop que la vaig llegir ara ja fa anys, és perfecta és sorprenent i de fet veiem una lluita entre Aloma i el seu revers, que hauria pogut ser la pròpia Aloma amb unes circumstàncies millors (les personatges de Rodoreda pateixen, pateixen molt i sempre, és així).

No vull avorrir, si no l’heu llegit ja esteu anant-hi, és un llibre curt que per extensió pot semblar poca cosa, però és un d’aquells llibres que us acompanyarà sempre. Una novel·la amb aquesta primera frase no és qualsevol cosa:

—L’amor em fa fàstic!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *