Estigmes / Ramon Mas

N’havia llegit coses bones i m’he decidit, primer llibre que llegeixo de Ramon Mas, pràcticament a ceges si voleu, sóc un temerari de la lectura.

I quan començo a llegir hi ha coses que em sonen d’altres llibres i això m’agrada. L’ambient tancat rural em recorda el que vaig trobar a Els nois de Toni Sala o a Els dics d’Irene Solà; i els joves amb consum de substàncies de Sergi Pons Codina o Joan Jordi Miralles. Uns referents que poden sonar estranys però que a mi m’anime molt a seguir llegint a veure què.

Una de les coses més típiques dels pobles són els bars i els parroquians fidels.

En Robert ha estat testimoni de la ràpida decadència d’algun d’aquells borratxos de llarga distància. Companys de generació que van incorporar-se al món laboral amb setze anys, contents de poder pagar-se els vicis. Quan als vint-i-cinc, tal com dicta la normalitat, se’ls va acabar la festa, es van casar amb la parella prevista. Al cap d’un parell de mesos van descobrir que ja s’ho havien dit tot i van decidir tenir fills. La resta és profecia: vehicles amb cinc portes, antenes parabòliques, vacances a la platja i altres lloses que podríem abreujar amb l’expressió «crèdits al banc». Quan s’adonen que la guerra està perduda s’atrinxeren a la barra per retardar l’hora de tornar al front. Però el pitjor de tot és que amb trenta anys ja viuen com ho faran amb seixanta.

https://www.flickr.com/photos/smilla4/
So, two guys walked into a bar…. © smilla4. Creative Commons.

El retrat del poble és terrible, i sospito que el 90% de pobles que coneixem encaixarien. Els protagonistes són un grup de joves, un dels quals ha intentat suicidar-se, potser hi té a veure una de les noies del grup, el consum de psicotròpics tampoc ajuda, aquesta és la mare del noi. En sortir del psiquiàtric en principi està bé excepte que ja no es fa amb tota la resta de la colla, a la mare ja li va bé.

«S’està buscant a si mateix —es diu mentalment—, necessita trobar alguna cosa que el diferenciï de la gran massa informe. Això són els disset anys.» Recorda els seus: orgasmes de matinada, mentides a casa i la descoberta del cos com a eina per a la desobediència. Era una revolta inconscient, un tornado que li arrencava els prejudicis de soca-rel.

https://www.flickr.com/photos/54365328@N04/
Laid (back) © prince of centraxis. Creative Commons.

Per això s’imposa entendre la desorientació d’en Germ. No fer-ho seria desvincular-se de si mateixa, asumir que hi ha hagut una interrupció en el seu eix cronològic. Es nega a donar per morta la Trudis dels disset anys. La línia de continuïtat és allà, només cal buscar-la.

El llibre es llegeix en un tres i no res, bé i ràpid. Potser massa i en alguns punts ens interessaria que es desenvolupessin més alguns personatges o escenaris, però posats a preferir prefereixo que els llibres pequin de ser breus. Molt recomanable i com amb tots els bons llibres deixa amb ganes de més.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *