Teoria King Kong / Virginie Despentes

He llegit alguns llibres d’aquesta autora (aquests, versió antiga del blog), Virginie Despentes, diria que gran part dels que estan publicats en català i castellà, em faltava justament aquest i els del cicle Vernon Subutex que els tinc a la lleixa de pendents.

Ja m’havien quedat clares algunes característiques de l’autora, que es poden resumir en que no està per hòsties i que gasta una mala llet considerable. No és un problema, de fet en un llibre és fins i tot millor, un llibre que no tingui problemes per ofendre i de fet des del principi ja veiem que no és el cas.

Escric en nom de les lletges, per a les lletges, les velles, les camioneres, les frígides, les mal follades, les infollables, les histèriques, les tarades, per a totes les excloses del gran mercat de les ties bones. I començo per aquí perquè quedi clar: no em disculpo per res, no he vingut a queixar-me. No em canviaria per ningú, perquè ser la Virginie Despentes em sembla que és més interessant que cap altra ocupació.

Volia fer una ressenya mini, però hi ha molt bones coses per posar més que simplement recomanar-vos que us agafeu el llibre, o sigui que res de mini. Sempre m’acabo embolicant…

L’autora ens parla de les agressions sexuals (va ser violada) de la prostitució (va exercir 2 anys), i del porno, i de com aquestes coses són una conseqüència de la situació social de les dones i no al revés. La seva narrativa i el seu estil tenen dues premisses: la primera és que sap de què parla i la segona és que les seves conclusions no tenen perquè agradar ni casar amb els dogmes acceptats sobre aquests temes.

Es diu sovint que el porno augmenta el nombre de violacions. Hipòcrita i absurd. Com si l’agressió sexual fos un invent recent, i que calgués introduir-la dins dels caps dels homes a través de les pel·lícules.

https://www.flickr.com/photos/36979785@N06/
Day #215 + Day #214 © Terry Presley, Creative Commons.

La violació és un tema complex i no se m’acut manera d’acotar o millorar el que diu ella mateixa.

Perquè, des del moment en què diem violació a una violació, tot l’aparell de vigilància de les dones s’activa: ¿vols que se sàpiga, el que t’ha passat? ¿Vols que tothom et vegi com una dona a qui li ha passat això? I, de tota manera, ¿com és que en vas sortir viva, si no ets una puta com una casa? Una dona que volgués ser realment digna hauria preferit deixar-se matar. La meva supervivència, en ella mateixa, és una prova que parla contra mi.

Ens havíem arriscat, n’havíem pagat el preu, i més que tenir vergonya d’estar vives podíem decidir aixecar-nos i recuperar-nos-en al més aviat possible. Paglia ens permetia imaginar-nos que érem guerreres, no responsables personalment del que ens havíem buscat, sinó víctimes ordinàries del que cal esperar patir si ets dona i vols aventurar-te a l’exterior. Era la primera que treia la violació del malson absolut, d’allò no dit, del que no ha de passar mai. En feia una circumstància política, una cosa que havíem d’aprendre a encaixar. Paglia ho canviava tot: ja no es tractava de negar, ni de sucumbir, es tractava de conviure-hi i tirar endavant.

https://www.flickr.com/photos/oxidizer05/
Rape © Valeri Pizhanski, Creative Commons.

Després de la violació, l’única actitud tolerada és la violència contra una mateixa. Engreixar-se vint quilos, per exemple. Sortir del mercat sexual perquè ens han espatllat, negar el nostre desig. A França, no es maten les dones a qui els ha passat això, però s’espera que tinguin la decència d’assenyalar-se com a mercaderia feta malbé, intoxicada. Putes o lletges, que surtin de manera espontània del viver de les casables.

Perquè la violació fabrica les millors putes. Un cop obertes a la força, a vegades mantenen, a flor de pell, un pansiment que agrada als homes, alguna cosa desesperada i seductora. La violació sovint és iniciàtica, talla de viu en viu per convertir la dona en un regal que no es torna a tancar mai més del tot. Estic segura que hi ha com una olor, alguna cosa, que els mascles ensumen, i que els excita moltíssim.

I d’aquí passem a la prostitució, un altre tema on té molt a dir. I tampoc m’atreveixo a acotar o afegir, no voldria fer mansplainnig en un llibre com aquest precisament.

https://www.flickr.com/photos/66944824@N05/
Belleville 2018 © Ithmus, Creative Commons.

Intercanviar un servei sexual per diners, fins i tot en bones condicions, fins i tot amb ple consentiment, és un atac a la dignitat de la dona. I la prova és que, si tinguessin la possibilitat de triar, les prostitutes no ho farien. Quanta retòrica… Com si la noia que depila a Yves Rocher escampés la cera o rebentés punts negres per pura vocació estètica. La majoria de la gent que treballa evitaria fer-ho si pogués, només faltaria! […] Es fa difícil no pensar que el que no diuen les dones respectables quan es preocupen per la sort de les putes és que en el fons tenen por que els facin la competència. […] Si la prostituta exerceix el seu comerç en condicions decents, les mateixes que l’esteticista o la psiquiatra, si la seva activitat s’allibera de totes les pressions legals que coneix avui dia, la posició de la dona casada es torna, de sobte, molt menys atractiva.

https://www.flickr.com/photos/skohlmann/
At Work Ⅳ © Sascha Kohlmann, Creative Commons.

Detestava treballar. Estava deprimida pel temps que em robava, pel poc que guanyava i per la facilitat amb què m’ho gastava. Em mirava les dones més grans que jo que portaven tota la vida treballant així, per guanyar un sou només una mica més alt i que, amb cinquanta anys, rebien esbroncades del cap de secció perquè sortien massa sovint a pixar. Un mes darrere l’altre, captava amb tot detall què volia dir ser una treballadora honesta. I no veia cap escapatòria possible. Calia estar contenta de tenir una feina, ja aleshores. No he estat mai raonable, em costava molt estar contenta.

Fa un retrat de la prostitució allunyat de tòpics i d’una història de bons i dolents. Critica aquesta narrativa imposada per l’esquerra i fa un retrat fins i tot amable dels clients. En aquests temps que corren això dit així i dit per una dona i per una extreballadora té el seu valor. Sobretot perquè quan es plantegen lleis (sobretot si són prohibicionistes) no s’acostuma a preguntar a les interessades per la seva opinió, és fa tot des de dalt, des d’un paternalisme protector.

Si els records que en tinc són correctes, i em sembla que ho són, no era l’agressivitat el que se’m feia difícil d’aguantar, ni el menyspreu, ni res del que els agradava, sinó més aviat les solituds, les tristeses, les pells blanques, la timidesa desgraciada, el que ensenyaven com a defecte, sense maquillatges, el que mostraven de les seves febleses. La vellesa, les ganes de carn fresca contra els cossos vells. Les panxotes, les polles petites, els culs flàccids o les dents massa grogues. Era la fragilitat el que complicava les coses. […] Era una qüestió de caritat, encara que estigués cobrant. Es veia tan clarament que era important per al client fer veure que no em feien fàstic els seus gustos ni em sorprenien les seves tares físiques, que era millor fer-ho, de fet.

https://www.flickr.com/photos/hagengraf/
Geld – Money ©Christine und Hagen Graf, Creative Commons.

El que molesta la moral en el sexe tarifat no és que la dona no hi trobi plaer, sinó que s’allunyi de la llar i guanyi diners. La puta és «l’asfaltosa», la que s’apropia de la ciutat. Treballa fora de casa i fora de la maternitat, fora de la cèl·lula familiar. Els homes no necessiten mentir-li, ni a ella li cal enganyar-los, i per tant corre el risc de convertir-se en la seva còmplice. Les dones i els homes, tradicionalment, no estan acostumats a entendre’s, escoltar-se i practicar la veritat entre els. Visiblement, aquesta possibilitat fa por.

[…] el que compta és difondre una sola idea: cap dona no ha de treure benefici dels seus serveis sexuals fora del matrimoni. En cap cas no és prou adulta per decidir fer comerç amb els seus encants. Segur que prefereix fer una feina honesta. Que es considera honesta per les instàncies morals. I no degradant. Ja que el sexe, per a les dones, fora de l’amor, sempre és degradant.

https://www.flickr.com/photos/alyssafilmmaker/
Corruption © Alyssa L. Miller, Creative Commons.

La sexualitat masculina en ella mateixa no constitueix una violència sobre les dones si elles hi consenten i estan ben remunerades. És el control exercit sobre nosaltres el que és violent, aquesta facultat de decidir en lloc nostre el que és digne i el que no ho és.

Virginie Despentes va fer una pel·lícula, guió i direcció i es va haver d’enfrontar a la censura a la suposadament liberal França, i a més a més va haver d’aguantar tot de crítiques paternalistes que li deien que no podia fer el que va fer, en molts casos sense ni tan sols veure la pel·lícula o llegir el llibre. Es veu que hi ha moltes campanyes per prohibir la pornografia, el que em sembla simplement aberrant i no entendre res i tractar al públic com nens petits permanents.

No és la pornografia el que commou les elits, és la seva democratització.[…] Le Nouvel Observateur reclama el dret a dir no al lliure accés a allò que ha de continuar sent domini dels privilegiats. La pornografia és el sexe posat en escena, cerimonial. Però, per una cabriola conceptual que encara ens és opaca, el que és bo per a alguns, i que aquí s’anomena llibertinatge, comportaria un perill per a les masses del qual cal protegir-les a tota costa.

https://www.flickr.com/photos/alyssafilmmaker/
Destruction © Alyssa L. Miller, Creative Commons.

Un llibre escrit sense por al què diran, feminisme en format punk, una bufetada de realitat que pot molestar a molta gent però també obrir molts ulls, 150 pàgines que es llegeixen en un moment i que potser ajuda a entendre coses que cal que entenguem per poder canviar i millorar.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *