El país dels cecs / Víctor García Tur

Els llibres de Víctor García Tur m’agraden i a més a més m’agrada que no és un autor ancorat en un estil i uns temes, o sigui que a més a més no sé què em trobaré, les sorpreses a priori m’agraden.

I el llibre sorprén, els contes sorprenent perquè de seguida veus que no saps per on et por sortir l’autor. Tant pot parlar d’un Borges català com d’una tribú aïllada en plena segona guerra mundial com… No li fa por res i això s’agraeix, de totes maneres en resultat en general és bo tot i que hi ha contes millor resolts que d’altres.

https://www.flickr.com/photos/cadampol/
Borges y María Kodama © Carlos Adampol Galindo, Creative Commons.

El que dóna títol al llibre justament no és el que més m’ha agradat, tot i la gràcia d’un Borges català m’ha semblat un pèl forçat en alguns punts.

https://www.flickr.com/photos/rod_waddington/
Tesemay Tribe, Omo Valley © Rod Waddington, Creative Commons.

De fet són pocs contes, i molt desiguals en intenció i extensió, això sí tant el que obre el llibre com el que el tanca són gairebé «nouvelles» aquest artefacte a mig camí del conte llarg i la novel·la curta. I el darrer conte L’iceberg de la teoria m’ha semblat absolutament magistral, sense fissures, un conte on es barreja crítica i història literària i viatges en el temps i realitats alternatives… ho té tot i ho té bé, tot i un començament que fa pensar en un altre tipus de conte.

Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps, l’edat de la saviesa, i també de la bogeria. No et deslliures fàcilment de l’època que et toca viure, si no és que aconsegueixes una màquina del temps, o si no és que ets un vegetal autista que mata les hores bajejant en l’aïllament d’un coma.

Moby Dick escrita per Dickens? Partint d’un original de Melville? Una opinió de Dickens sobre l’original que coincideix força amb aquest article.

La balena blanca de Melville és el típic compendi d’ensopegades d’auteur dilettante, és a dir; a) personatges que apareixen i desapareixen, b) greus contradiccions argumentals, c) caps per lligar o mal nuats, d) referències veterotestamentàries abusives, e) desordre cronològic, f) un narrador flotant (diguem-ne) que no es taca les mans en l’acció sinó que s’esfuma quan a l’autor li rota, g) un farrigo-farrago d’idees fotudes a pressió, h) i un desvessall de mots pescats de l’argot mariner (galimaties digne del capítol u de la segona part del Gulliver, encara que sense el benefici de la ironia swiftiana). En definitiva, un caos sense contenció, sense tisorada, amb interminables parèntesis sobre biologia marina i disquisicions teòriques entre la moral i l’antropologia que, ficades amb calçador, sufoquen el lector més sofert.

https://www.flickr.com/photos/literarypanda/
Big White Whale © Christine Cowen, Creative Commons.

Un nou llibre de Víctor García Tur que de nou és una sorpresa agradable, cada cop escriu millor tot i que no es pot saber per on sortirà, un llibre que és una aposta segura si us agraden els contes que s’atreveixen a ser diferents.

2 opiniones en “El país dels cecs / Víctor García Tur”

  1. De ben segur, Moby Dick és tot això, però també és un llibre escrit desde dins, desde les entranyes; Moby Dick ens vol dir alguna cosa, no podré mai oblidar l’inici ni el final, amb Ismael surant dins de…bé, no explicaré el final. Per cert, què ens vol dir el llibre de Garcia Tur? Podrem oblidar-lo?

    1. Què ens vol dir García Tur? Doncs no ho tinc gens clar, crec que tot és susceptible de ser capgirat i que la literatura, tant la més exclusiva com la més popular són un joc i els jocs són per jugar-hi. Jo em quedo amb aquesta idea. Si ho podrem oblidar o no és una pregunta que només amb el temps podrem respondre.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *