L’hivern a Corfú / Jordi Masó Rahola

Segon llibre de Jordi Masó Rahola  després de La biblioteca fantasma, ara però és una novel·la, a vore com se’n surt. La veritat és que La biblioteca fantasma em va agradar molt, a veure per on surt ara amb aquest llibre que ja des del títol el recorda als germans Lawrence i Gerald Durrell i els seus estiueigs d’anglesos benestants a la rústega i mig salvatge Corfú.

Tenim un creuer i un protagonista que hi viatja sol. Li ha tocat el creuer en un sorteig a la feina, la noia que li va vendre el número i va prometre que l’acompanyaria es va desdir. Divorciat i sense ganes de viatjar no sembla que un creuer sigui el millor lloc on ser, a més a més decideix no desembarcar, ell es queda al vaixell. I això li hauria de donar una certa estabilitat, si no fos perquè contínuament es troba amb nous treballadors. El barman del primer dia no el torna a veure, ni el cambrer del local de tapes, ni… Comença a creure que tot plegat és més que no pas el continu moviment de torns entre treballadors explotats i torns impossibles. Comença a tenir la sensació que treballadors i passatgers desapareixen i són subtituits per d’altres. Clar que en casos com aquest no és tan mala cosa que no aparegui més:

En Jeroni Cabré va voler saber si viatjava sol. «Doncs està vostè de sort: encara pot sortir a pescar sense por. Jo he de limitar-me a mirar el bestiar a distància, ja m’entén.» L’Osvaldo va servir les begudes i van brindar: «Per les dones!» En Jeroni Cabré viatjava amb la família: la dona, tres fills i els sogres. «El clan dels Cabré! Ja em pot plànyer, ja!» I es queixava: «Això no són vacances, amic meu. Estem a alta mar però mantenim el cony d’hàbits de sempre: posar pau a les baralles dels nanos i repartir plantofades, discutir amb la dona dia i nit, sentir els ulls recriminadors de la sogra… Si és el que jo dic:  això no són vacances». Amb un cop de cap enrere, va buidar la copa. «Per això a les nits he de sortir a esbravar-me. M’ho mereixo, no li sembla?»

https://www.flickr.com/photos/stockispicts/
family trip to the sea © peter, Creative Commons.

Un referent clar i reconegut pel propi narrador és Ronda naval sota la boira, la magistral novel·la de Pere Calders, per cert que el narrador remarqui a cada moment que estem llegint un llibre que navega (en més d’un sentit) i sense un fil conductor o que doni interés… Amb un cop que ens ho digui crec que ja queda clar.

Italianes madures en busca de gresca, prostitutes eslaves treballant al creuer, i una joiera amb qui intenta alguna cosa abans que ella també desaparegui inevitablement.

Quan en Bertran va sortir del lavabo, descamisat, va recórrer els passadissos amb l’esperança que la Neus encara no hagués arribat a la seva cabina. Podem assegurar que va passar davant la 2372 i que, per un segon, només els va separar la barrera d’una porta. La Neus i en Bertran no estarien tan a prop mai més.

https://www.flickr.com/photos/mollenborg/
Cabins © Kristian Mollenborg, Creative Commons.

Les seves peripècies van augmentant perquè en definitiva se sap immune, l’endemà tothom qui el rodeja és nou i per tant pot fer el que vulgui. Recorda una mica al Bill Murray de la pel·lícula Atrapat en el temps, tot i que amb la premisa invertida, tothom es repeteix i tota la resta de la gent segueix ancorada al mateix dia.

La part final m’ha recordat a El bigoti, i potser és la part menys ben resolta. Sembla que acabi el llibre més que concloure’l, però tot i així és un tancament que funciona, com la novel·la, una novel·la curta (nouvelle) que es llegeix d’una tirada i que no decebrà els lectors que van gaudir (com és el meu cas) amb La biblioteca fantasma.

2 opiniones en “L’hivern a Corfú / Jordi Masó Rahola”

  1. Un llibre que d’entrada pot semblar sense gaires pretensions, amb capítols curts i narrativa fàcil, però que amaga quelcom més. La col·lecció de personatges que es troba el protagonista durant el creuer, alguns portats a l’extrem però ben reals, difícilment podrien encaixar en un altre tipus d’història. De lectura amena, aconsegueix enganxar-te fins al final.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *