Sobre la terra impura / Melcior Comes

Aquesta novel·la de Melcior Comes s’ha col·lat entre els tres finalistes pel premi d’Omnium a la millor novel·la publicada el 2018.

El protagonista fa de periodista cultural i escriptor instal·lat en la precarietat habitual del medi. Té un fill amb la seva ex i aquesta és la raó, juntament amb la poca feina que té, que el manté a Barcelona perquè sinó se’n tornaria a la seva Mallorca natal a treballar amb son germà, idea que no l’apassiona. S’entera de la mort de Dora Bonnín pels diaris, i això li fa venir records de la seva juventut, quan la va conèixer i va ser un gran amic del seu fill, en Leo. Es presenta a l’enterrament, un més, allà es troba amb la seva editora que està treballant en un llibre de memòries de la Dora i li n’encarrega la feina, es tracta de transcriure els seus diaris i aleshores esporgar i editar el resultat. Els diaris els té Griselda, la fantàstica xicota de Leo, i ell va a les tardes a treballar amb ella amb els diaris, de tant en tant apareix l’antic amic, ara molt canviat amb una vida que veurem que està bastida amb mentides i alcohol i cocaïna. Una nit després de treballar i sopar es queda a dormir a casa de la parella, la seva habitació fa paret amb la d’ells dos…

https://www.flickr.com/photos/54031665@N00/
guest bedroom © Gislane Lima, Creative Commons.

I no podia dormir. En primer lloc, per un pensament rancorós: en Leo havia follat amb la Griselda aquella nit només per humiliar-me. Devia haver detectat que jo la desitjava, que m’atreia —com devia atraure qualsevol home—, i havia decidit mostrar-me el seu poder convidant-me a “dormir” rere aquella paret prima mentre ell s’abocava al més ostentós dels manierismes sexuals. No m’ho podia treure del cap. L’altre motiu pel qual no podia dormir eren les obres de la piscina.

Amb la boda entre Leo i Griselda acaba la primera part del llibre. A la segona tenim les conseqüències de la boda que són unes quantes. El protagonista s’embolica amb la Blanca, germana de Leo.

Però quan em vaig despertar, enmig d’un llit enorme en una habitació gegantina de l’hotel on s’havia celebrat la boda d’en Leo, amb la Blanca encara mig encavalcada sobre meu, estabornida per l’esgotament i la lassitud de després de fer l’amor dues vegades en poc menys de sis hores, no pensava en el meu fill, havia oblidat on era, qui era, què havia passat fins llavors. Només veia una cosa: el cos d’aquella dona en pèl, de bocaterrossa, els cabells caiguts sobre la cara i el cul a l’aire, les cames obertes i els pits guaitant-li per sota les aixelles. La llum entrava per les escletxes larerals de les cortines; només se sentia la seva respiració i la blana alenada dels conductes d’aire condicionat.

https://www.flickr.com/photos/denisdenis/
After the beach © DenisDenis, Creative Commons.

La família mallorquina del protagonista té una padrina que de tant en tant se li en va el cap per l’Alzheimer.

Del president espanyol Rajoy deia que era “l’apotecari Xot”; d’Obama, “el carboner, s’homo de sa llobinera vella”; Messi era “l’escolanet major, que s’ha fet futbolista”; Artur Mas, “l’amo de Ca l’Estrella”, etc. Els únics a qui identificava perfectament eren el rei d’Espanya i el papa de Roma.

I la Griselda desapareix la nit de noces. El consum descontrolat de substàncies de Leo fa que no sigui gaire de fiar, així que el detenen per homicidi tot i que els advocats de la família (riquíssima) el treuen de seguida de la presó. No hi ha cadàver per més que es busca i comença a semblar possible que ella marxés. La teoria de Leo és que son pare, amb qui es porta fatal (com amb tota la família de fet) l’ha segrestada. A més a més la suite nupcial està en una illa amb un petit far i no hi havia barca.

https://www.flickr.com/photos/tommiehansen/
Sunset in Colonia de Sant Jordi, Mallorca (Spain) © Tommie Hansen, Creative Commons.

Els diaris de Dora desapareixen, Leo diu que els hi han robat i ara el protagonista es troba que hauria de fer un llibre que ara és impossible. La seva relació amb Blanca va endavant, treballa per la marca de sabates de la família d’ella (Belper) com a redactor publicitari, els seus problemes econòmics desapareixen i entra en una família amb molta història, i amb un nom misteriós i una cara en una foto i una data gravada: Bruc 77.

La tercera part ens porta als grups terroristes de la transició i el seu assalt a empresaris rics per finançar la lluita. Anirem intuint com això pot vincular-se a la nissaga dels riquíssims Verdera.

A poc a poc (de manera potser una mica massa confusa a estones) es va revelant qui era aquest Bruc, i quina relació té amb la família. La família ha bastit un autèntic imperi, no deixaran que res ni ningú ho faci perillar, i és aleshores quan les teories del Leo sobre segrestos i robatoris i demés comencen a no semblar tant esbojarrades i comencem a pensar “i si…?” No faré spòilers, només diré que les idees de Leo potser no eren tan impossibles  com podien semblar.

https://www.flickr.com/photos/nalejandro/
© Nicolas Alejandro, Creative Commons.

La trama no deixa de ser una excusa per retratar un tipus de família, un tipus de família que queda retratada en una frase del patriarca Higini Verdera: No som una família, som una història! Aquesta idea que els diners i l’èxit i el poder que comporta els posa per damunt del bé i del mal, que tots els seus desitjos s’han de complir perquè tot i tothom es pot comprar (o això creuen, de vegades s’equivoquen, però poques vegades) i que a més a més tenen massa a perdre i això ho justifica tot per mantenir-se ben amunt.

Aquest lliubre ha estat un descobriment i no es pot deixar, ja les darreres pàgines són una droga que enganxa (tot i algunes tècniques narratives que no m’acaben de convéncer).

—La veritat? —va riure, per fi va encendre el cigarret amb un misto, que va fer un dolç petarrelleig. Va pensar una mica abans de continuar.— La veritat, fill? Quina veritat? La saps tu, la veritat…? No em facis riure. Tot es basa en l’oblit, en l’amnèsia. I l’oblit té guardians, en aquest país. I no siguis beneit. Només hi ha dues coses: el que decideixes creure i el que decideixes ignorar. D’això dependrà la vida que tindràs. Cap de fava.

Molt, però molt, recomanable, un digne guanyador si s’emporta el premi Òmnium.

2 opiniones en “Sobre la terra impura / Melcior Comes”

  1. El detall que un misto ha fet un dolç petarrelleig m’ha semblat extraordinari, dels més impactant de la literatura universal, la resta d’extractes del llibre son, en comparació, d’una vulgaritat extrema.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *