Dalva / Jim Harrison

Aquest llibre és un western, això és el primer. Però no pensem en els westerns típics i tòpic i (massa sovint) dolents, no. Parlo de westerns bons, d’aquells que es poden situar en qualsevol moment del temps, ja que l'»Oest» és un lloc, una direcció, un indicador geogràfic però no temporal.

La protagonista és i no és Dalva. Ho és per la seva història, i el seu passat. Un passat en una granja de Nebraska, amb un avi que parla sioux (ella també en parla una mica), i on coneix al misteriós Duane.

https://www.flickr.com/photos/105105658@N03/
Squaws © Rob Oo, Creative Commons.

Unes precisions, el tema indi és recorrent tota la novel·la; la família de Dalva té molts diners, això marca distàncies, sobretot en un lloc on la gent viu del camp i això dóna el que dóna; tenim vàries línies temporals. La part de Dalva amb una història dels anys 50 i després ja a l'»actualitat» (1986); i després tenim una part que Michael (amant ocasional de Dalva) vol rescatar, la història del primer Northridge (la família de Dalva), que va passar per la Guerra de Secessió i havia d’enterrar cadàvers i escriure cartes a les vídues, resseguirem la seva història amb els seus diaris i els seus viatges a través d’Estats Units i els indis.

Duane és indi, o mig indi, i treballa al ranxo, Dalva se n’enamorarà.

https://www.flickr.com/photos/boston_public_library/
Apache Indians, as they appear ready for the war-path [front] © Boston Public Library, Creative Commons.

Cogí la ruta 83 en dirección norte, hacia Murdo, y me desvié en la 18 para entrar en la reserva india de Rosebud, por la carretera que va a Parmelee. No albergaba muchas esperanzas de que Duane estuviese allí, como esperándome, pero sí creía que encontraría al menos un rastro frío de él, como decían los cazadores de la zona. A los blancos les cuesta bastante comprender por qué los indios viven como viven, porque lo identifican con la peculiar vida que lleva nuestra «chusma blanca». Me refiero a los céspedes maltrechos, las vallas rotas, los coches abandonados y desechados, las casas en ruinas. El abuelo decía que si le estás robando a alguien todo lo que tiene, o se lo has robado, no quieres entender a esa persona. De lo contrario, puedes terminar sintiéndote mal por lo que has hecho.

Un apunt, després de la Guerra de Secessió hi havia molta gent interessada en una Guerra India: bàsicament una operació militar a gran escala per exterminar-los, com si anar-los matant a poc a poc amb malalties i trasllats forçosos i tot tipus de vexacions no fos suficient. La Guerra de Secessió havia estat un gran negoci per tot tipus de proveidors que volien seguir fent negoci. Això no es va produir, però sí que es considera que la situació va ser parcialment i de manera intermitent similar a una guerra i es coneix amb el terme guerres índies. És un tema molt interessant, i trist i dur, i us convido a buscar-ne informació (la millor crònica és el llibre Enterrad mi corazón en Wounded Knee).

https://www.flickr.com/photos/statefarm/
Long lonely Nebraska road © State Farm, Creative Commons.

Aquest és el retrat de Dalva que fa Michael, mentre investiga els diaris del besavi de Dalva i la seva relació amb els indis:

Esta casa y esta granja desenterraban algunos de esos recuerdos de envidiosa admiración de mi infancia; no porque yo quisiera una granja, sino más bien a causa de todo lo que parecía representar con sus pinturas, sus muebles y su docena de brandis maravillosos en botellas casi intactas. Y ése era el factor que hacía que Dalva estuviese para siempre fuera de mi alcance, salvo en el plano irrisorio del sexo. Sentado en ese montón de rocas pude ver la vida de Dalva tan por completo ajena a las baratijas, o bibelots como dicen los franceses, una vida de poca confusión, rodeada por objetos queridos, incapaz de un movimiento sin gracia.

https://www.flickr.com/photos/toaireisdivine/
Airedale and the Go Go Goats © Lulu Hoeller, Creative Commons.

La història ens porta cada cop més pel passat i pels indis que van ocupar aquestes terres abans que els tornessin a desplaçar forçosament, com sempre, com altres cops, incomplint de nou els tractats. Els colons necessitaven terres, amb el temps les terres donaven cada cop menys, però ja no hi havia quasi indis que les poguessin reclamar.

https://www.flickr.com/photos/22719239@N04/
cp 2013 wounded knee © Otis Historical Archives National Museum of Health and Medicine, Creative Commons.
https://www.flickr.com/photos/22719239@N04/
cp 2012 wounded knee © Otis Historical Archives National Museum of Health and Medicine, Creative Commons.
https://www.flickr.com/photos/22719239@N04/
cp 2011 wounded knee © Otis Historical Archives National Museum of Health and Medicine, Creative Commons.

El problema con el oeste de Nebraska es que sólo existe un camino para llegar a la mayoría de los sitios. Cualquier otra ruta habría añadido horas al viaje a Buffalo Gap. Eso supone tener que soportar todo lo que pensaras durante el camino en otras ocasiones, como si esos pensamientos previos estuviesen colgados de los postes de teléfono y el tendido electrico; incluso las fantasías sexuales del pasado lejano pueden estar esperando en lechos de arroyos y zanjas, en los cruces de pueblos deshabitados, cuyo nombre no anuncia nada más que eso, un nombre, y el recuerdo de lo que estuvieras haciendo y pensando las otras veces que pasaste por allí.

Els records acaben més o menys poc després de Wounded Knee i amb el «primer» Northridge havent adoptat costums indies i preguntant-se si podrà mantenir-les o si els indis estan condemnats, tement-se la resposta i tement que els blancs no respectarien ni les tombes dels indis.

Un llibre collonut. Costa d’entrar-hi, és molt dens, però un cop ens adaptem al seu ritme i la seva música ens atrapa i no ens deixa. De cap a la llista de millors del 2018, la part dolenta és que tothom està d’acord que aquest és el millor llibre de Jim Harrison, el que no anima gaire a llegir els altres llibres si el llistó ha de baixar…

(Visited 3 times, 1 visits today)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *