Normal / Warren Ellis

Conec a Warren Ellis com a guionista de còmics, seva és la molt recomanable sèrie Transmetropolitan, a més a més fa moltíssim em vaig llegir una novel·la seva amb la que vaig flipar de lo bèstia i divertida que era, Camino tortuoso.

Tenim un futur del que no se’ns explica gaire i un lloc conegut com Normal que sembla ser un manicomi. Molta gent, sobretot famosa, ha portat l’addicció a les xarxes i a la sobreexposició continua a nivells que han fet saltar pels aires la seva estabilitat mental. És el cas del protagonista, al que ingressen a Normal després d’una crisi, allà es fa amic d’una caníbal (ella diu que és allà per prendre males decisions culinàries)  i d’algú que en veure un munt d’insectes llefiscosos no pot deixar d’exclamar que s’ha follat coses pitjors.

El munt d’insectes que us dis ha aparegut on hi havia un pacient, un pacient que ha desaparegut, tot un trauma i el discurs que els fa un desesperat director de la institució és per enmarcar.

—Vinga —va dir el director—. Tots els presents sou sonats que s’ho passen bé manipulant aparells tecnològics i teories socials estranyes fins que el cervell us fa un pet i us ensorreu. Qualsevol de vosaltres ho hauria pogut fer, això.

Els membres del personal mèdic contemplaven el director amb ulls horroritzats.

—Què? —va saltar el director—. Que aixeco la llebre potser? Que potser era un secret, que estic a càrrec d’una pila de gent sempre suada que treballa en oficis falsos i inútils i que per algun motiu no va tenir la fortalesa mental necessària per estar-se tot el sant dia mantenint una ficció a canvi de la paga? Mentre que jo, l’eixugaculs en cap de l’elit dels creadors de pensament, he de mantenir tres nens endimoniats, dues cases de merda i una teòrica dona que va deixar de follar amb mi cinc anys abans de fotre’m fora, d’engegar-me literalment al carrer, on em va atropellar un pallús rodanxó que duia una Vespa, de manera que a part del que ja he dit ara m’he de pagar cinc medicaments caríssims que m’han receptat només per no passar-me tot el sant dia xisclant com un porc escorxat? I quin problema dieu que teniu, vosaltres? Esteu tan cardats que us pixeu a sobre cada cop que veieu un comandament a distància i ara resulta que us trasbalsa que us digui que us pixeu a sobre cada cop que veieu un comandament a distància? A cagar a la via. Un, o uns quants, o qui sap si tots els nostres meravellosos interns es van endur un altre dels nostres pacients a mitja nit i segurament es van cruspir el pobre desgraciat.

https://www.flickr.com/photos/bekassine/
left outside © bekassine…, Creative Commons.

El llibre es llegeix molt bé, però trobo que la trama navega una mica fins a centrar-se en una part final que m’ha semblat una mica atropellada i que deixava moltes coses secundàries a l’aire. Tot i això és interessant, moltes coses d’aquest futur es podrien desenvolupar més. És interessant però imagino que encara tenia el record de la salvatjada que va ser Camino tortuoso i m’esperava una cosa més en aquest estil, i per això en aquesta novel·la m’emporto la impressió que em falta alguna cosa.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *