Exorcismes / Vicenç Pagès Jordà

Els llibres de Vicenç Pagès Jordà (aquesta mania de fer servir els dos cognoms em recorda als àrbitres de futbol) m’agraden, n’he ressenyat tots els que he llegit, i sempre bé, fins i tot a l’antic blog.

Aquí Vicenç Pagès fa una tria dels seus contes i els presenta de nou, entenc que “remasteritzats”, després de gestionar la decepció que hagi deixat fora un conte que em va encantar (La dutxa d’Heràclit) m’hi poso.

Els contes són excel·lents. Pot no agradar-nos el tema que tracten però deixant de banda els gustos són inatacables. No em posaré a fer una lectura comparada dels contes abans i després, ni tinc els llibres anteriors (excepte un) ni crec que tingui sentit. L’autor n’ha après (i sembla que ha trobat afició en això de revisar, ja ho va fer amb El món d’Horaci, crec, no estic 100% segur).

https://www.flickr.com/photos/efsavage/
DC Metro © Eric Savage, Creative Commons.

A cada conte aconsegueix recrear l’atmòsfera necessària, a Per llegir al metro tot el text es mou en una mena d’irrealisme oníric, un infràmon subterrani i circular. O en el conte que titola el primer dels llibres recollits Cercles d’infinites combinacions, aconsegueix que sembli un thriller, una novel·la de misteri (tot i que alguns dels significats els hauria hagut de posar, esperar que la gent consulti un diccionari de Fabra és esperar massa, sí queda críptic però és això o espòiler).

Fa aproximadament dos mesos, Mauri em va fer arribar la fotocòpia d’un manuscrit breu per tal que l’hi passés a màquina. Em va estranyar que no el mecanografiés ell mateix, ja que amb prou feines ocupava dos folis, però em consta que els escriptors no sempre actuen de manera lògica, així és que em vaig limitar a desar-lo al calaix dels treballs pendents. Uns dies després llegia al diari que Àngel Mauri havia desaparegut i que es temia per la seva vida.

https://www.flickr.com/photos/teresa_grau_ros/
Diccionari ortogràfic : precedit d’una exposició de l’ortografia catalana segons el sistema de l’I. D’E. C. / redactat sota la direcció de P. Fabra © Teresa Grau Ros, Creative Commons.

M’arrisco a repetir-me però és igual, a mi Vicenç Pagès m’agrada en les distàncies llargues, és un tema de gustos, però si algú s’hi vol acostar aprofitant aquest llibre és una gran oportunitat.

No és fàcil treure’n frases o fragments. Quan un text és bo tinc la tentació de copiar-ho tot, o de no copiar res que és la reacció normal, de totes maneres aquest petit paràgraf del contes El captiu m’ha fet somriure:

Visc una autèntica crisi adolescent: la vida és buida, res no té sentit, ningú m’entén, vull fugir de casa, etc. Albert Camus és la meva lectura de capçalera. Amb això ja està tot dit.

https://www.flickr.com/photos/10068173@N08/
Albert Camus © SPDP, Creative Commons.

No sé si aquests contes hauran servit a l’autor per fer l’exorcisme del títol, i a mi això de revisar coses ja publicades no m’acaba d’agradar, però ha quedat un llibre rodó, potser un punt i a part entre el que ja ha escrit i el que ha de venir? De totes maneres un llibre molt recomanable pels lectors de Vicenç Pagès Jordà, una reinterpretació i selecció sobre uns llibres que la dinàmica de mercat ha convertit en difícilment trobables.

I una frase a mi m’ha matat:

No va trobar cap frase prou memorable perquè fos l’última.

https://www.flickr.com/photos/nakrnsm/
No Substitute © Patrick Feller, Creative Commons.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *