L’herba de les nits / Patrick Modiano

Després de Records dorments m’hi torno a posar amb Patrick Modiano. No em va dir res aquella història però l’estil em va encantar, i això és confirma només obrir el llibre. Una història que comença preguntant-se si la ha viscut realment i que va rescatant a través dels records i de les seves notes. Aquesta dèria per apuntar sembla comuna a molts escriptors, encara que ara només sigui el protagonista no costa imaginar-se el propi Modiano apuntant coses per després recordar o reconstruir coses, les coses escrites romanen, verba volant scripta manent.

No, no ho vaig somiar. N’és la prova que conservo una llibreta negra plena de notes. Enmig d’aquest emboirament, necessito paraules precises, i consulto el diccionari. Nota: Breu apunt que home escriu per recordar-se d’alguna cosa. Per les pàgines de la llibreta se succeeixen noms, números de telèfon, dates de cites, com també textos curts que tal vegada tenen alguna cosa a veure amb la literatura.

https://www.flickr.com/photos/barnimages/
Closed moleskine © barnimages.com, Creative Commons.

Així doncs, un diumenge d’octubre a última hora de la tarda els meus passos m’havien conduït en aquesta zona, que qualsevol altre dia de la setmana hauria evitat. No, en realitat no es tractava de cap pelegrinatge. Però els diumenges, sobretot cap al vespre, i si estàs sol, obren una bretxa en el temps. N’hi ha prou d’esmunyir-s’hi.

Una història de records amb la que intenta treure l’entrellat d’una història, una història d’amor, un nom de noia, no deixen de ser els elements de les novel·les de sèrie negra, un gènere amb el qual l’autor flirteja amb aquest llibre.

https://www.flickr.com/photos/141278681@N04/
20 – Paris – Sunday afternoon © Marty C, Creative Commons.

No n’havia apuntat ni el nom ni l’adreça a la llibreta negra, per la mateixa raó que evitem escriure els detalls massa íntims de la nostra vida, per por que, un cop fixats sobre el paper, deixin de pertànyer-nos.

Potser és per això que diu, però observo en la narració una certa fredor, com una distància, això per mi és el que matava Records dorments, aquest llibre és molt més rodó i aquest estil més neutre afavoreix que la història flueixi. Tot el llibre recordant la seva història amb Dannie, amb els personatges de l’Unic Hôtel, intentant reconstruir què va passar i sobretot què se’n va fer. L’estil de Modiano posat al servei d’una història és una passada.

(Visited 3 times, 1 visits today)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *