El compromís / Serguei Dovlàtov

Ara sí, amb aquest ja he llegit tot el Dovlàtov que s’ha publicat, un autor que va ser un descobriment i que és addictiu. Aquí tenim relats dels seus dies de reporter a Tallinn, on la distància entre allò que passava i allò que s’explicava era sideral, i on moltes coses no es podien explicar exactament com havien anat o… Les converses amb els seus caps eren complicades,molt, perquè coses com el convenciment polític (necessari per convertir el periodisme en propaganda) era totalment estrany als raonaments de Dovlàtov, ell intenta fer la seva feina però no sempre se’n surt, ni tan sols quan sembla que sí.

—Quina columna fa?

—“Gent i oficis”. Ens interessa la gent que té oficis poc comuns. I també els aspectes més inesperats…

—Sap quin ofici té aquest Sild seu?

—Sí. És sastre. Sastre de teatre. L’aspecte inesperat…

—Això, ara. I abans?

—Abans, no ho sé.

—Doncs sàpiga que era botxí, durant la guerra. Al servei dels alemanys. Penjava patriotes soviètics. I va estar dotze anys tancat per això.

—Déu meu! —vaig dir.

—Entén el que ha fet?! Ha lloat a un traïdor a la Pàtria! Ha compromès per sempre una columna interessant!

—Però si me’l va recomanar el director del teatre.

—El director del teatre és un extinent de les SS. A més a més, és del ram de l’aigua.

—Què vol dir que és del ram de l’aigua?

—Abans en deien així dels homosexuals. No se li va arrambar?

Em fa l’efecte que sí. I tant que se’m va arrambar. Si em va donar la mà i tot, a mi, que sóc periodista. Això em va estranyar…

https://www.flickr.com/photos/krishaamer/
Is this what living in #Soviet #Estonia used to look like? © Kris Haamer, Creative Commons.

El caràcter de Dovlàtov feia molt difícil que pogués encaixar en una cosa tan vigilada i censurada com el periodisme soviètic, per tant el canvi de lloc no representa un canvi real en les seves condicions de feina, i els problemes són si fa no fa els mateixos.

Em van fer fora de la feina a principi d’octubre. No per cap motiu concret. Em van despatxar “per tot el conjunt”, que diuen. És evident que feia moltes coses que no tocaven.

En el món periodístic, a cada un se li permet fer una sola cosa. Transgredir els principis de la moral socialista en un sol aspecte. És a dir, a un li permeten beure. A un altre, fer el brètol. A un tercer, explicar acudits polítics. Al quart, ser jueu. Al cinquè, no ser del Partit. Al sisè, portar una vida sense moral. Etcètera. Però a cada un, repeteixo, li deixen pasar només una cosa. No es pot ser un borratxo i jueu alhora. O un brètol sense ser del Partit…

Jo era perniciosament polifacètic. És a dir, em permetia una mica de tot.

Bevia, provocava escàndols, manifestava miopía ideològica. A més a més, no era del Partit i era mig jueu i tot. I, per acabar, la meva vida familiar cada vegada estava més embolicada.

I em van fer fora.

https://www.flickr.com/photos/felixum8888/
typical newspapers in Soviet Ukraine 1930s © felixum8888, Creative Commons.

I com sempre, la saviesa de Dovlàtov va apareixent, tot i que algunes coses vistes avui en dia serien molt incorrectes, però tampoc massa. Llegint aquesta definició que fa de “bon home” a mi em ve al cap el terme “pagafantes”.

Un bon home sempre té relacions complicades amb les dones. I jo sóc un bon home. Ho dic sense cap ombra de vergonya, perquè no és motiu d’orgull. D’un bon home, se n’espera el comportament que li correspon. Se li plantegen moltes exigències. Arrossega cada dia el pes feixuc de la noblesa, la intel·ligència, l’aplicació, la consciència i l’humor. I després l’abandonen per qualsevol cabró rematat. I al cabró aquest li expliquen, rient, les virtuts avorridíssimes del bon home.

https://www.flickr.com/photos/133768082@N04/
Soviet women in paintings_006 © Leonid Ll, Creative Commons.

I ja està, si algú vol començar amb Dovlàtov li recomano La maleta, i després ja qualsevol, potser Els nostres i ja després El parc i La filial, i anar seguint, qualsevol llibre és bo. Ara només em queda esperar que LaBreu segueixi publicant-ne coses.

https://ruspekh.ru/people/item/dovlatov-sergej-donatovich
Foto treta d’aquesta pàgina.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *