Les noies / Emma Cline

Anys 60 i Charles Manson són dos arguments igual de bons (o dolents) que qualsevol altres per posar-s’hi amb aquest llibre. I per això és necessari que sabeu qui era i què va fer en Manson i la seva familia, o sigui que si no en teniu ni idea aquest link o en anglès aquest altre us poden ajudar a fer-vos una idea.

Aquest no és un llibre sobre Manson, el líder, aquí rebatejat con Russell, és sobre les seves seguidores, les noies, la família, perquè aquell pirat tenia un harem de noies encantades de compartir-lo i de seguir-lo on fos o de creure les idees més esbojarrades. Qui eren les noies? Perquè el seguien? Què els donava?

Les “noies Manson” (excepte la de la dreta).Foto treta d’aquí © Bettmann/Getty Images

La història d’un assassí mesiànic que es creu un déu l’hem llegit altres cops. Però que el porta a seduïr a noies, algunes de casa bona perquè el segueixin. En una comuna on la bruticia és la reina, i el desordre, i la gana, i una mena de llardós amor lliure, i motards (que mantenen a la policia lluny). Però alerta, la protagonista, l’Evie no serà seduïda per en Russell sinó per la Suzanne, o per el que irradia la Suzanne, vol ser com ella sentir-se com ella, i així comença la seva escapada d’una vida cuadriculada cap a la comuna.

https://www.flickr.com/photos/tetsumo/
ninfas © Tetsumo, Creative Commons.

El llibre no m’ha acabat de convéncer. No dóna respostes. Russell és un pirat que vol ser cantant però no aconsegueix que ningú li vulgui produir un disc i això el fa desitjar la venjança contra els que conspiren contra ell, molt típic de paranoics i megalòmans. Però no se’ns explica que té per aconseguir els seguidors. Sobreviuen amb penes i treballs i bruticia, per aguantar aquestes coses i ser feliç fa falta un carisma considerable, un carisma que no veiem mai. Veiem uns efectes semblants als de les sectes però sense veure el perquè de tot això. La descripció de l’avorriment adolescent i la rebel·lia són arguments una mica febles per una vida en comuna que va desenbocar en assassinats. És la part fosca del somni hippie, però sense acabar d’explicar aquest viratge d’uns ideals de pau i amor a això.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *