Els romanents / Víctor García Tur

Aquest és un autor que m’agrada i de qui ja he ressenyat coses. Aquí ens presenta un llibre breu i “guixat” on s’alterna el diari d’un adolescent, l’f, llegit per la seva mare que també fa de narradora, i un recull amb diferents heretgies al llarg de la història. Presentant l’adolesència com una heretgia de la “normalitat”? Segurament.

El fill ha decidit fer-se vegà, afaitar-se el cap, vestir només de blanc i anar descalç… el que vindria a ser una adolescència anem a posar que no excessivament estrambòtica (no, la meva no va ser així però si començo per aquest camí no acabaré mai), com a adolescent toca una mica això, buscar la manera d’encaixar al món i normalment és un procés que es fa per oposició al que coneixem. Aquí hem d’afegir uns pares ex-punks, molt liberals i molt moderns i molt poc interferidors amb la vida del nano, i potser això no és tan bo com pot semblar.

Nosaltres ens vam mudar a aquesta urbanització quan f tenia disset mesos. Des de llavors, aquest ha estat el nostre lloc. Vam venir a viure aquí per trobar-nos a prop de la Ciutat i lluny de la Ciutat. A la distància justa. Em va costar convèncer P, a qui la idea de cases aparellades i de la tragèdia de la classe mitjana repetint-se per tot arreu l’horroritzava. Ell és 100% urbà. En concret, el seu lloc al món és la Ciutat. Allà vam viure en un barri cèntric però (en aquella època) resguardat del turisme, agitat per magribins que gaudeixen del carrer a tothora i dominicans cridaners. Jo no sóc racista, però vaig insinuar a P el que representaria l’escola quan f creixés envoltat de nanos amb gorres de beisbol i pantalons cagats, nanos que fan signes incomprensibles amb els dits. P tampoc és racista, però resulta que odia el hip-hop i els ritmes llatins (aquestes són les seves úniques reticències musicals). Així vam començar a construir un futur que incloïa el sacrifici d’una escola privada amb ínfules esquerranes, i el retir en una urbanització que, en realitat, estava a quatre passes de la Ciutat (si fins i tot hi arriba el tramvia). Disposaríem del millor dels dos móns.

https://www.flickr.com/photos/dno1967b/
A detached and emotionless place to live in isolation © Daniel Oines, Creative Commons.

Com afronta la mare els canvis del fill i que aquest cop parli menys? Doncs tafanejant el seu dietari i posant-se del seu costat sempre que sorgeix el tema amb la seva parella, el P.

La maternitat és molt DIY. Exigeix tempteig, experiment i improvisació. Assaig i error. Ningú no ens ensenya a ser mares. El poc que se’ns transmet sobre el tema, solem heretar-ho d’algú que tampoc sap del cert què cony està fotent: les nostres amables mares. Al capdavall totes som autodidactes. Cada dia ens renovem, estudiem materials nous per posar-nos al dia i no quedar obsoletes. Vull considerar que la lectura del dietari d’f equival a ampliar estudis. Un posgrau. I vull considerar que la meva intromissió s’ajusta a la normalitat. El que faig és el que, en la meva posició, faria qualsevol mare.

https://www.flickr.com/photos/vbenedetti/
hanging out © Vitorio Benedetti, Creative Commons.

I aquest plantejament no és el correcte, ni pel que respecta a l’intromissió a l’intimitat del fill ni als límits. La comprensió de la mare és excessica i si no poses cap límit pots acabar amb el teu fill com a líder d’una secta de nanos que es cusen un ull i que viuen al soterrani amagats de tothom, excepte de la mare, que cuina i els renta la roba sense ni tan sols veure que la cosa se li ha escapat de control ja fa temps.

Víctor García Tur aconsegueix una novel·la sòbria, continguda i contundent, que es presta a relectures, a més a més és un autor absolutament imprevisible, de moment porta un recull de contes, una novel·la amb tocs fantàstics i aquesta novel·la breu, i a premi per llibre a més a més (Documenta, M.Vayreda i Just M. Casero). En les notes finals del llibre parla d’un futur llibre amb tocs de ciència-ficció que ja tinc ganes de llegir.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *