La gran novel·la sobre Barcelona / Sergi Pàmies

Per temes de la feina he rellegit aquest llibre, publicat fa vint anys ni més ni menys. És un recull de contes excel·lent, La set o La pròxima estació són contes que m’encanten, també Romeo i Julieta, per aquesta capacitat de Pàmies de fer creible allò que no ho és, de jugar amb les idees previes que tenim o fins i tot retratar un moment de manera absolutament magistral. Menció especial al conte que dóna títol al llibre i el tanca, demostra que Pàmies sap gestionar les extensions de contes més llargues.

Un molt bon llibre, però per mi el millor Sergi Pàmies va venir de La bicicleta estàtica en endavant, a partir d’aleshores tenim un Pàmies que per fi s’escapa de l’allargada ombra de Quim Monzó. Però això és un idea molt meva.

I aquí un paràgraf que m’ha semblat un impressionant remat a un conte:

A continuació han passat set anys durant els quals Fritz ha begut gairebé dos mil litres d’alcohol de més de quaranta graus, ha dilapidat tots els estalvis, s’ha separat de la dona, ha perdut la feina, ha conegut un centenar de joves (que, a canvi de diners, li han fet i deixat fer tot el que ha volgut), s’ha engreixat dinou quilos, ha estat ingressat durant dos mesos en una clínica de desintoxicació per, finalment, recaure i acabar ajagut al llit d’una suite del Sheraton, sol, amb vuit grams de cocaïna escampats damunt de la safata de l’esmorzar, amb els quals juga a dibuixar ratlletes que li recorden simultàniament la pell d’una zebra, l’estampat d’un pijama i un codi de barres, rient sense cap raó, amagat darrere unes ulleres estrafolàries mentre, a càmera lenta, la televisió retransmet l’orgasme d’una noia prima que, aparentment, sembla feliç i sòbria, i fins i tot enamorada, i que, a diferència de Fritz, no pot sentir els cops que els agents de seguretat de l’hotel donen a la porta, ni els crits del gerent que amenaça d’esbotzar-la si no abandona immediatament l’habitació i paga la factura milionària que ja els deu, ni tampoc la veu de Fritz, que, amb la boca cremada pel whisky, els respon amb la pregunta: “¿Què més es pot demanar?”

https://www.flickr.com/photos/morbandit/
Booze © James Nisbet, Creative Commons.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *