4321 / Paul Auster

Paul Auster és un escriptor que m’agrada, l’he ressenyat altres cops, i no fa gaire va sortir una ressenya al bibarnabloc on repassava la seva trajectòria. És un autor que a mi em va guanyar amb la Trilogia de Nova York i sobretot El palacio de la Luna.

Fa uns anys que recorda a Woody Allen darrerament, les seves pelis ja no són el mateix des de Desmuntant en Harry, però de tant en tant li pot sortir un Match Point i deixar-te rendit. Les editorials juguen amb això i fa temps que cada nou llibre d’Auster es promociona amb “Torna el millor Auster”. Però sembla que aquest cop és veritat.

Vaig poder veure Paul Auster tant a la roda de premsa de dia 8 de setembre com a la xerrada del dia 9. Va explicar algunes coses de la novel·la, una de les primeres que ell no considera que sigui complicat seguir la història. Son 4 històries amb el mateix protagonista, Archie Ferguson, tenim un capítol 1.0 amb la història dels avis i els pares de l’Archie, i després 1.1 i 1.2 i 1.3 i 1.4, cadascun d’aquests primers capítols abarquen els primers anys de l’Archie, però amb petites diferències que marcaran la seva vida. Segons Paul Auster això no és difícil de seguir l’Archie diguem-ne .1 sempre és el .1 i la seva vida està recollida en els capítols .1, i així amb la resta. Per cert el tancament del capítol 1.0 amb el naixement d’Archie i que durant uns pocs segons va ser la persona més jove de la terra m’ha semblat magistral.

1908 – Giants at Cubs, West Side Park, Chicago, on August 30 © John, Creative Commons.

Un Archie té uns primers anys prou normals i descobreix el bèisbol i els Giants (en aquell moment un equip de Nova York, com els Dodgers) guanyen la sèrie mundial amb un 4  a 0 contra els Indians; un altre es passa un estiu al llit per culpa d’una caiguda d’un arbre; un altre es quedarà sense pare mort en l’incendi de la seva botiga, incendi provocat pel seu tiet per pagar els seus deutes de joc, perquè en aquesta realitat els Indians van guanyar el primer partit de la sèrie (el tiet del primer Archie va apostar correctament, en aquella realitat, i va guanyar 60.000 dólars); i al darrer les coses no li podrien anar millor, almenys en el pla econòmic l’imperi de son pare que va començar amb una petita botiga ara ja ha crescut i la família es pot traslladar a una casa millor i més gran, tot més, arribant a la part alta de la societat.

Residential Exterior Painting in Maplewood New Jersey © Olger Fallas, Creative Commons.

Tot el “primer capítol” serien els primers anys de l’Archie, fins a plantar-lo amb uns 12 a l’inici de la pubertat, i amb els entorns tan diferents on viu no tindran gaire a veure unes amb unes altres.

https://www.flickr.com/photos/mort183/
water colour © Ben Mortimer, Creative Commons.

Perquè no tenim una novel·la, en tenim 4, i això és important, funcionarien independentment per separat però juntes ofereixen un joc de miralls i de contrasts sorprenents. Tothom ha fantasiejat amb com seria la seva vida si hagués fet una cosa diferent en algun moment, o hagués decidit un altre rumb, una carrera o una altra, anar a una entrevista de feina que al final va ser determinant, presentar-se a una festa i conèixer allà sense esperar-ho el gran amor. Tots tenim punts d’aquests que ho haurien pogut canviar tot, triem un o altre camí per molts factors i ja que al propi Auster no li agrada parlar de destí farem servir un terme que al final és cabdal en la seva obra: atzar (va escriure un petit assaig sobre el tema a El cuaderno rojo). Amb aquesta idea Auster munta 4 Archies, si només n’hagués muntat un hauria fet una bona novel·la, però posar-ne 4 i fer servir els diferents destins de cadascun per retratar la realitat dels anys 60 i 70 desde diferents angles… aquest és l’encert!

Martin Luther King Jr National Historic Site © National Park Service, Creative Commons.

Paul Auster deia a la roda de premsa que tot i que hi ha elements d’ell mateix en Archie el llibre no és autobiogràfic, però que sense els seus dos llibres autobiogràfics (Diari d’hivern, Informe de l’interior) i el que van representar de “tornar a la seva infància” aquest llibre no existiria, va retrobar un “material” molt potent i el volia fer servir. I el món d’Archie és en gran mesura el món que va veure créixer Paul Auster, o el món que Paul Auster anava veient en créixer, com preferiu.

“Port Authority 9th Ave 2” © thenails, Creative Commons.

I els petits canvis en la història són molt importants tot i que poden no semblar-ho, són completament determinants i va definint biografies molt diferents entre un i un altre Archie, em costa quedar-me amb un de sol, i tampoc és qüestió d’omplir això d’espòilers i explicar quines són aquestes diferències, aquestes diferents vides. Però el valor del llibre, és la combinació, els diferents Archies ressonen uns amb altres i converteixen el llibre en una catedral. Faré servir un símil, agafem una banda de rock com els Metallica (podria agafar els Guns N’Roses però els Metallica són 4 i encaixa millor), tenim un bateria, un baix, un guitarrista solista i un guitarra rítmica i veu, 4 persones, el que cadascú toca amb el seu instrument està molt bé, però quan toquen tots el conjunt resultant és molt més que la suma de cadascuna d’aquestes parts. Passa el mateix amb aquest llibre.

https://www.flickr.com/photos/kongharald/
Columbia University Campus © Harald Groven, Creative Commons.

Quan els diferents Archies arriben a l’edat universitària el llibre ja s’acosta al final. Els primers vint, vint-i-escaig anys són els que Paul Auster volia retratar en aquest monumental llibre. A més a més són els anys marcats per Vietnam, on al cap i a la fi la universitat era una manera d’escapar al reclutament. Cap dels Archies anirà a Vietnam, i la veritat és que aquest seria un dels pocs temes que Paul Auster no ha tocat mai, hauria estat interessant, però no. Són anys convulsos, a les universitats manifestacions contra la guerra i el reclutament, contra la política de la universitat, a favor dels drets civils amb uns panteres negres cada cop més radicalitzats; i a fora de tant en tant aldarulls racials que requereixen a la guardia nacional i que sempre acaben amb morts. No en tenia ni idea.

https://www.flickr.com/photos/9575673@N08/
My Brother © Jim Legans, Jr, Creative Commons.

No puc dir gaire de l’argument sense destripar-ho i seria una pena. Una cosa que comparteixen els Archies i l’autor és la seva vocació d’escriptors, hi arriben d’una o altra manera amb més o menys voltes, però hi arriben tots. Crec que aquest punt sí és del propi Auster, almenys en algun dels personatges. Hi ha més punts trets de la seva biografia o quasi, punts que serveixen com d’ancoratge a tot el relat, perquè estem parlant de 4 personatges, amb circumstàncies diferents però que no deixen de ser en el fons “la mateixa persona”. Si us pica la curiositat l’Archie més basat en el propi Auster sembla que és el .4.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *