El banquet celestial / Donald Ray Pollock

Els anteriors llibres de Donald Ray Pollock em van agradar molt, esperava amb il·lusió el següent que ha resultat ser aquest.
Mirant els seus llibres anteriors i ara aquest és possible ser testimoni de la faulknerització de Donald Ray Pollock (DRP en endavant). Knockemstiff era un retrat cruel i bastant contemporani del poble del mateix nom (que ja fa temps que ni existeix) tot i que més que poble el terme correcte seria puto forat infecte. A El dimoni a cada pas ja reculàvem en el temps fins a després de la segona guerra mundial, el poble ja no era el mateix però tampoc era una millora. I ara estem directament a 1917, a l’Amèrica profunda i pobre.
No és una pobresa sòbria, no, és una pobresa cabrona, bruta i abominable, és una autèntica merda on el millor a que es pot aspirar és una mica de mam barat i una puta, un menjar decent és encara més car.
La gent passa gana, uns més que altres, i treballen del que poden, si poden, la terra dóna poc i si no en tens t’has de llogar per fer qualsevol cosa, això és el que fan els protagonistes, els germans Jewett, el gran Cane (l’únic que sap llegir) el mitjà Cob (que té un retràs, probablement un Down però sense metges que ho certifiquin ves a saber), i el petit en Chimney, que és força mala peça. Els tres germans, després de perdre temps enrere la mare ara perden el pare, l’enterren al costat de la cort de porcs on estan treballant i influenciats per una novel·la de l’oest que han llegit un i mil cops ordeixen un pla. Atracar bancs i amb els calés fugir al Canadà i establir-se allà en una granja seva, aniran robant i fugint trobant-se a persones pitjors que ells i més desgraciades mentre travessen el país perseguits per caçarecompenses cap al Nord, tampoc saben gaire si Canadà és gaire lluny, però sí saben que cau al nord.

Seasonal exposure © Mike, Creative Commons.

Ells són els protagonistes, com també els Fiddler, grangers pobres amb el fill fet un calavera que ha fugit, creuen que a l’exèrcit però en realitat toca música amb un negre amb un banjo per unes monedes, i això amb sort. També hi ha en Bovard, a l’exèrcit a Meade (el centre neuràlgic de tot això) esperant perquè l’enviïn a Europa a lluitar contra els alemanys que es mengen nens (es veu que es publicaven coses així i la gent se les creia sense més), mentre decideix amb quin dels seus companys li agradaria veure’s atrapat i aïllat a les trinxeres perquè les dones com que no li diuen gaire res.

Camp Dix, New Jersey Gun Drill wwi © Richard, Creative Commons.

L’entorn rural és molt Faulkner, el moment cronològic doncs una mica també, els personatges podrien ser de Faulkner, però el to no és el mateix, sempre hi ha un punt d’humor cruel i a més a més DRP es pot permetre ser molt més explícit quan parla de les putes, o de l’intent de Bovard d’enllitar-se amb una cambrera de pis que acaba en desastre, o l’inspector de sanitat Jasper Cone que de fet revisa la profunditat de comunes i pous negres a la ciutat o… Aquestes són les principals diferències (que no són poques) una permissivitat amb la Faulkner no podia ni sommiar i un cert humor cruel, en Faulkner la crueltat és simple, la pobresa no té un revers graciòs ni una espurna de llum els seus personatges viuen la vida com una condemna, els de DRP també però és possible de riure, almenys nosaltres ens en podem riure, una mostra:

El venedor va notar que l’estòmac li començava a cremar i va tancar la boca. Parlar del seu fill li tornaria a encetar l’úlcera. El molt gandul fill de gossa havia tornat a casa aquell matí quan ja havia sortit el sol, esgarrinxat com una mala cosa i amb un pet com un piano, fent la mateixa fila que un animal que qualsevol ànima cristiana mataria d’un tret per posar punt final al seu patiment. Era capaç de follar-se qualsevol cosa que tingués dues cames.

La millor part del llibre és quan els Jewett arriben a Meade, tota aquesta part del llibre és magistral. Un llibre molt i molt recomanable d’un autor que cal seguir amb molta atenció.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *