Individus com nosaltres / Ferran Torrent

Ferran Torrent és un escriptor que em cau bé. Suposo que això no importa, però és així, aviso abans de començar i abans de posar-me amb el llibre. Els autors que no em cauen bé ja els llegiré quan hagin deixat aquesta vall de llàgrimes. Tot i ser un autor que em cau bé els seus llibres m’han semblat desiguals, però porta molts anys escrivint, potser algun dia m’hi hauré de posar de manera més sistemàtica, però per ara em poso amb el seu darrer llibre.
I què tenim? Tenim Ferran Torrent al màxim. Un protagonista periodista que s’embarca amb amics poc recomanables en una aventura de muntar un casino clandestí, una cosa que només podia passar a la València de les darreries del PP, un retrat d’un lloc on la corrupció no és que fos la norma és que era el mode de vida de molta gent i sobretot de la classe política en ple.
El retrat de la societat és el que dóna valor al llibre, com en la bona novel·la negra. La xicota del protagonista és una metge que ha hagut d’anar a Frankfurt per treballar, un veí de més de vuitanta anys li demana que li trobi alguna dona perquè es troba molt sol (sí, de tant en tant també vol follar, però el problema principal és la solitud), tenim una dona maltractada, un empresari a qui fan xantatge amb un video sexual, la màfia russa, els xinesos… tot això mentre s’acosten unes eleccions i sembla que per fi les coses poden canviar a València. Com a retrat és d’allò més complet, i que els protes sempre es reuneixin per decidir coses i mengin paella a mi m’ha fet venir gana, sóc així de primari.

Paella © mpellegr, Creative Commons.

El llibre continua Un dinar un dia qualsevol, però es pot llegir independentment, jo ho estic fent tot i que ara m’ha entrat curiositat per llegir-lo.
Una de les característiques de Ferran Torrent és l’acumulació, de trames i personatges i subtrames, tot alhora. Intentar resumir-ho és complicat, arriba allà on vol arribar però ha deixat tal quantitat de coses obertes que ens podem perdre fàcilment. És el de menys, la trama, el nus, aquí és el de menys. Ferran Torrent amb la càmara de la seva literatura fa una foto panoràmica i després s’entreté més en una o altra part de la foto, la trama, l’argument, el nus… és l’excusa per la seva foto, una bona excusa, qui busqui només una història la trobarà (haurà d’estar atent per no perdre’s) qui busqui una panoràmica en trobarà una d’excel·lent.

Foto treta d’aquí © Jorge Quiñoa.

Per comprendre la realitat aquestes «fotografies» són d’allò més necessàries, espero que en Ferran Torrent no deixi de fer servir la seva càmera per mostrar-nos el que veu.
I el conjunt de la seva obra ofereix un retrat d’una societat i dels canvis que s’hi han produït durant la seva vida, un valor afegit.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *