Estabulario / Sergi Puertas

Que aquesta sigui la primera ressenya d’un llibre de Sergi Puertas vol dir que no en publica cap des dels inicis d’aquest blog perquè em llegeixo tots els seus llibres. Som-hi!
Són contes, que normalment no és el que més em tira de llegir. I són de ciència-ficció, però una ciència-ficció molt i molt propera. No penseu en naus espacials, penseu en inssertar-vos un aparell i que us oblideu la contrasenya per poder-lo treure i que el servei d’atenció telefònica us vagi donant llargues. O en guerres on les dones són presoneres de guerrers musulmans mentre la tele les adoctrina per matar els seus amfitrions amb el kalashnikov o… Són coses molt properes, que ens podrien passar de seguida, que potser ja ens estan passant.

Foto treta d’aquí, no es menciona autor

El que aterra d’aquests contes és que el món on tot passa és el nostre, i el moment podria ser perfectament ara mateix, dir que l’acció es situa en un futur proper és una vàlvula de seguretat per nosaltres.
Ara tocaria dir que tots els contes tenen un punt optimista, però no és el cas, quan Sergi Puertas es posa a escriure no és optimista, veu el que hi ha, i amb el que hi ha qui pot ser optimista?
El llibre és molt bo, i s’aparta molt de la línia de les altres coses que havia publicat abans. Les referències o els noms que ens venen al cap serien Cronenberg, Dick, i una mica també Burroughs (que racionalment no m’ho explico però ho llegia i pensava en Burroughs, alguna part del cervell se m’ha activat amb ells dos); una barreja estranya si és vol, però és un llibre estrany, només per valents.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *