La ballarina de Berlín / Joan Daniel Bezsonoff

Segon llibre de Bezsonoff que cau, ara el més recent (se’m fa fins i tot estrany llegir un llibre quan encara està “calent” a les llibreries).
El protagonista és el polonés Jerzy Sosnowski, un capitá de l’exèrcit que té un do, és capaç de seduir a qualsevol dona que es proposi. Té un aprenentatge amorós precoç i des d’aquell moment no para.

El seu deler era que li untés la figa amb nata i fruita, com en els quadres de Giuseppe Arcimboldo. Sosnowski s’estimava més encofurnar-la, passant pel senderol forestal i no pas pel camí ral.
L’erotisme propi és la pornografia dels altres…

Per això el govern del seu país l’envia a Berlín amb una llista de secretàries de diferents ministeris, ha de fer d’espia, la jove Polònia necessita saber els plans dels alemanys. Som al final de l’Alemanya de la república de Weimar i l’ascens de Hitler al poder. El retrat que fa del Berlín que es troba en arribar és fantàstic.

Malgrat la tristor, Sosnowski es llançà a la caça de les berlineses. La ciutat era la Babilònia de la Mitteleuropa, la capital de la modernitat, junt amb París. Cada vici hi trobava satisfacció. Ni els poetes genials, ni els autors desproveïts d’una unça de talent, ni els novel·listes renyits amb la sintaxi, ni els autèntics creadors, ni els músics enemics de l’harmonia i amants de la dissonància, ni els assassins del vals, ni els escultors mancs, ni els pintors cecs, ni els alpinistes del pensament, ni els herboristes del teatre, ni els verbicultors de trucalembut, ni els exploradors de l’infinit, ni els cantants amb veu d’alcohòlic no sabien que aviat els nazis els condemnarien a l’exili -interior o exterior- o directament als camps de concentració.

Reichstag Building ©  Fabiano Rebeque, Creative Commons.

Acaba formant el seu harem, amb ple coneixement de les noies, resignades a no poder contenir una força de la natura com en Jerzy, a més a més saben que és un espia perquè li passen informació, els sembla un preu petit per gaudir d’ell ni que sigui a estones compartides. Aquest punt potser és el més difícil de creare, però bé. I aleshores arriba pràcticament alhora Hitler i Lea Niako. L’arribada dels nazis al poder i el que va representar no podia explicar-se millor que en el següent fragment:

De sobte, cap a les nou, els tigres, els lleons, les hienes, els lleopards i les panteres del

Foto treta d’aquí, no es menciona autor

zoo van fer udols sinistres. Sosnowski i les noies van traucar al balcó. Un incendi deglutia el Reichstag, que deflagrava i es desarticulava com un decàstil decadent. Pobre parlament! Com més anava, les bèsties del zoo udolaven més nervioses. Potser quedaven, entre els animals de Tiergarten, els darrersdemòcrates d’Alemanya. Se sentien les sirenes de la policia, que enfilaven Hofjager Alle cap al Gran Estel -Grosser Stern- , on agafarien Charlottenburger Chaussée. L’últim baluard de la democràcia alemanya es consumia.

Lea Niako és una ballarina de passat exòtic i que també cau a les urpes de Jerzy, i també a les de Hitler i a les de Goebbels (que tenia una afició desmesurada al femellam). Lea no es diu Lea, i és jueva, per això el contacte de Goebbels serà vital per ella, perquè la xarxa de Jerzy caurà, i de manera fatal amb condemnes a perpetua o a pena capital. Però abans d’això una mostra de la relació Jerzy Lea.

Quan Sosnowski no la sol·licitava, ella el provocaba. Un col que estava llegint un diari de Varsòvia, la seva amant li aparegué vestida amb una llenceria delirant, babilònica. Començà a improvisar una dansa al mig del saló abans de posar-se a caminar de quatre potes. Sense pressa, amb gestos lascius i immemorials, s’atansà al seu amant i li llaminejà dolçament les gominoles. Quan ell va tenir l’estendard ben flamant, va encrancar-la directament pel canal de Satanàs. Sempre s’adreçava a l’annex sense passar per l’entrada principal. En la llunyania, un gos udolava com si fos una bèstia de Tiergarten. Durant uns vint minuts, Sosnowski va anar i venir pel subterrani del carreró sense lluna. L’excursió no s’acabava, La Lea panteixava mentre el ca foll udolava.

Com he dit, tot allò cau. A en Jerzy però no el maten, se’l queden a l’espera de poder-lo canviar en algun moment per algun espia alemany capturat a Polònia. Però poc després d’aquest intercanvi comença la invasió de Polònia, per part d’Alemanya per una banda i de l’URSS per l’altra. En Jerzy aconsegueix tornar al seu exèrcit, ser capturat i executat a Katyn (val la pena clicar l’enllaç si Katyn no us sona de res).

Russia_3828 – Into the Valley of the Shadow of Death © Dennis Jarvis, Creative Commons.

Tot i que Jerzy Sosnowski i Lea Niako van existir, la pista de Jerzy es perd a Rússia, no està confirmat que acabés a Katyn. El llibre es llegeix en un moment, aquesta és una de les crítiques que se li pot fer, que amb un escenari tant potent i uns personatges tant ben dibuixats no s’hi recrei més. I l’altre crítica: si us plau, TOT el que estigui en altres idiomes cal o traduir-ho a continuació o en notes a peu de pàgina, sempre, hi ha paraules o frases en alemany, polonés, rus (en ciríl·lic), anglés, llatí… i només hi ha una cosa més emprenyadora que no traduir-ho: traduir algunes sí, i d’altres no.
A part d’aquests dos detalls llibre d’allò més recomanable.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *