Pregunta-ho a la pols / John Fante

Aquesta és la NOVEL·LA de John Fante, en majúscules. Un escriptor que no va gaudir de massa éxit en les seves novel·les (però es guanyava molt bé la vida fent guions) fins que Charles Bukowski el va començar a reivindicar, se’l va tornar a publicar i a llegir i se’l va començar a valorar més. La seva influència en Bukowski és més que evident.
Aquesta novel·la no va tenir gaire sort, la va publicar el 1939, i ho va fer la mateixa editorial que va publicar en anglès el Mein Kampft de Hitler, i no van aixecar cap amb judicis i denúncies com per dedicar-se a promocionar la novel·la d’aquest quasi debutant, el 1940 va publicar un recull de contes i no va tornar-hi fins dotze anys després el 1952 amb Plens de vida.
En aquest blog també he ressenyat els llibres del seu fill Dan Fante, i per conèixer bé tota la família no puc per menys que recomanar-vos Fante, un legado de escritura alcohol y supervivencia, ressenyat tant en aquest blog com també al Bibarnabloc pel meu alter ego Tyler Durden.

És un llibre collonut, senzillament collonut, i és un plaer poder-lo llegir en català (s’ha de posar bona nota a la traducció de Martí Sales, cal destacar la bona tasca de molts traductors). El jove Arturo Bandini (un alter ego de John Fante), americà fill d’immigrants italians, està a Los Angeles decidit a ser escriptor, viu en una habitació en una mena de pensió a Bunker Hill, és pobre com una rata però està decidit a tirar endavant. És Arturo Bandini, una revista li va publicar un conte, és algú!

View of the Angels Flight with the cars, the tower and surrounding buildings, Third Street and Hill Street, Los Angeles, ca.1910 (CHS-5542); Ashley Van Haeften, Public Domain.

En els seus vagabundejos l’Arturo entra en un bar i es fixa en una cambrera mexicana (té fixació per les mexicanes, princeses asteques per ell), la Camilla, i comença tot. L’Arturo estima (a la seva manera) la Camilla, la Camilla estima un altre cambrer, en Sammi, en Sammi no estima la Camilla però sí admira l’Arturo perquè escriu, el que a ell li agradaria fer i no se’n surt, i l’Arturo aconsella en Sammi per veure si així la Camilla és bona amb ell… quin panorama!

En certa manera la història d’aquest triangle que no pot anar bé és el mar de fons en la lluita d’Arturo de fer-se un lloc, d’aconseguir això d’esdevenir un escriptor. Les relacions amb les dones, la gana, i com l’èxit arriba i li arriben els diners i ja no és més un mort de gana però això de què li serveix sense la dona que estima… Tot plegat amb un cert humor, humor de somriure trist, lúcid, i una tendresa pels personatges sense arribar a la sensibleria ni molt menys.

Foto de John Fante treta d’aquí
Vaig llegir aquest llibre fa molt de temps, un conegut tenia penjat el text en word a internet, una traducció al castellà (en aquell moment els llibres de Fante eren introbables del tot), m’ha agradat rellegir-ho en format llibre, ha sigut tot un redescobriment, recordava menys del que em pensava i la part final del llibre la tenia oblidada quasi del tot. A veure si amb Edicions de 1984 poc a poc acabem tenint tot Fante en català.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *