La vida sense la Sara Amat / Pep Puig

Aquest autor ha estat tot un descobriment, així que agafo amb moltes ganes el seu nou llibre. I em trobo amb un poble que ja em sembla conèixer, un grup de nanos que també i una sèrie de coses que són les que sempre han aparegut als llibres de Pep Puig, però tinc l’esperança de que no sempre escrigui la mateixa història, o almenys que si ho fa que cada cop ho faci millor.
Ja en el llibre Les llàgrimes de la senyoreta Marta la filla de la Marta havia marxat, pràcticament desaparescut, i crec que de la mateixa manera jugant a fet i amagar simplement desapareix. En aquell llibre dóna senyals de vida temps després, però no es resol el perquè.

Pep Puig, foto treta de http://www.eltemps.cat/revista/eivissa-la-destruccio-del-paradi-s-13520

La Sara Amat fa exactament el mateix, jugant a fet i amagar no apareix. Com que els de la colla saben que la noia és una mica estranya doncs no en fan cas i suposen que ha tornat a casa, però no. Aquella mateixa matinada mig poble el mobilitza per trobar-la, desisteixen esperant que l’endemà aparegui sana i estàlvia, com si només hagués fet una entremaliadura. Però no apareix, o sí, apareix a l’habitació del protagonista el Pep (o Josep o Pepino, com el protagonista de L’amor de la meva vida de moment).

Esglèsia d’Ullastrell amb Montserrat al fons, foto treta de http://www.ullastrell.cat/el-poble/llocs-d-interes

Ha decidit amagar-se allà, i el Pep que n’està perdudament enamorat no s’hi pot pas oposar ni delatar-la. Ella a més a més és més gran, es porten uns 3-4 anys (tot i que si ell ha de començar setè i ella encara no té 13 anys com es diu al final de la novel·la haurien de tenir la mateixa edat), ella és quasi una dona i ell és un nen, ple d’innocència i a qui aquesta (castíssima) convidada li revelarà coses del món adult, com una mena de pas, de trencar amb la innocència de la infància per entrar a les grisors i mitges veritats i secrets que amaguen els adults.

Guerra i pau, de Lev Tolstoi

Tenir una noia amagada força dies a l’habitació de la casa amb la padrina (àvia) per allà costa de creure, força, però és necessari perquè la història funcioni i perquè el seu petit univers funcioni. Un altre tema recorrent, juraria que també a Les llàgrimes…, el llibre de Guerra i pau, un clàssic que aconsegueix imbrincar-se en la història a la seva manera, personatges sentiments… al cap i a la fi el llibre parla d’això, de persones i sentiments, encara que siguin joves o potser precisament per això. Els personatges de novel·la molts cops no necessiten tenir mesura, són personatges no persones, els nens no tenen mesura i s’entreguen al que senten a cada moment amb tot, el Pep està absolutament enamorat de la Sara. I la té allà, amb ell, i al seu llit…! I que ningú malpensi, que no hi hagi sexe no vol dir que la relació sigui menys intensa.
Un llibre que es llegeix molt i molt bé, que aconsegueix (almenys amb mi ho ha aconseguit) un alt grau d’empatia amb el protagonista, un llibre excel·lent. Això sí, aquest llibre té un però, sobretot si hem llegit altres llibres de Pep Puig, i és que sembla que tot aquest argument i aquesta història una mica ja ens la sabíem, i això li pot treure part de la gràcia. Però si aquest és el primer llibre de Pep Puig que us llegiu us agradarà sense peròs que valguin! Bé, potser el tema de l’edat, però no deixa de ser un detall.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *