Vidas rebeldes / Arthur Miller

La pel·lícula Vides rebels o Misfits és una de les meves pel·lícules preferides, és absolutament magistral, direcció de John Huston, guió d’Arthur Miller, i protagonistes Marilyn Monroe,Clark Gable i Montgomery Clift. A més a més Miller i Monroe van ser parella i el paper de Roslyn va ser escrit especialment per a ella. Però ara parlaré del llibre.
No és una novel·la, i tampoc és un guió de cinema. Arthur Miller dominava el guió, però aquí va fer una cosa híbrida, descripcions cinematogràfiques de paisatges o encuadraments i diàlegs i molta molta informació sobre els personatges, sobre les seves motivacions o els seus perquès. Motls guions ho deixen quasi tot reduït a l’acció, per tant això sembla una novel·la, però les novel·les a vegades es perden en reflexions o monòlegs interiors i aquí no, en això sembla un guió.
La història és que Roslyn s’acaba de divorciar a Reno i quan ho està celebrant es troba amb el mecànic que li ha comprat el cotxe i un amic d’ell i van tots a la casa que té el  mecànic al desert, i sorgeix una història entre Roslyn i l’amic del mecànic, Gay, o el que és el mateix Monroe i Gable. Són persones rebels a pesar seu, desnortades, l’exemple més clar és en Gay («qualsevol cosa és millor que treballar a jornal») i una de les coses que fa per guanyar diners: caçar cavalls salvatges de Nevada, els famosos mustangs, antigament es feien servir per les feines del camp i com a regal als nois ja que són uns cavalls més petits que els normals i són ideals per genets que están creixent per als que un cavall «normal» queda una mica massa amunt, això era abans, ara al camp van amb tractors i els nanos van amb motocicleta així que els mustangs que cacen van a l’escorxador a fer-ne menjar per gossos i gats.
Le peli és preciosa, un blanc i negre que dóna un dramatisme als personatges reforçat per un paisatge (Nevada) que sembla gairebé oníric. El llibre és excel·lent, i no és millor que la pel·lícula perquè són gairebé el mateix, i perquè tots els actors borden el seu paper, de fet Clark Gable no va voler dobles ni per l’escena en que l’arrosseguen per terra una bona pila de metres, va morir poc després d’acabar el rodatge. La història del rodatge, amb Clark Gable (que sembla estava tip de les manies de Monroe), la relació Monroe-Miller que va estar present tot el rodatge, el trasbals que va suposar a la petita ciutat de Reno tenir tants actors, John Huston… Com sol passar la pel·lícula no va ser un gran éxit de taquilla, després amb el temps és reconeguda unànimement com una obra mestra (o potser no és unànim però per mi sí, és una peli collonuda, i si teniu l’oportunitat de veure-la endavant, si teniu oportunitat de veure-la al cinema ja és de nota).

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *