El que no et mata et fa més fort / David Lagercrantz

No sóc molt fan d’això d’agafar la feina o els personatges d’algú altre i tirar amb ells. El just hauria estat deixar que Salander, Blomkvist i tota la colla dormissin el son dels justos després de la mort d’Stieg Larsson. Però les novel·les del malaguanyat suec van tenir moltíssim èxit, i per tant estem parlant d’una pila de diners que només calia que algú es disposes a agafar. La parella de Larsson estava absolutament en contra però els hereus (pare i germà d’Stieg, coses de la llei sueca amb la gent que ni es casa ni s’inscriu com parella) volien aquesta morterada; bé crec que volien donar els beneficis a una revista (Expo) però no sé si acabarà passant o quedarà en intenció.
I qui escriure aquest llibre? Doncs David Lagercrantz, que té experiència com a periodista i presumiblement com a negre literari.
Fet aquest aclariment anem al llibre. I el primer que es veu és que sembla un llibre de Larsson, l’estil és molt semblant a les altres novel·les, lamentablement també és lent una mica massa lent. Però tenim històries misterioses, un nen autista, un grup de hackers rematadament bons, agències gubernamentals, i una hacker-psicòpata que a tots ens encanta, que comenci la festa.

Tot comença amb el que sembla un tema de pirateig informàtic. Pero de seguida s’hi barrega, un nen autista, un marit alcohòlic i maltractador, en Blomkvist, policies a qui els periodistes no agraden, criminals russos… tots els ingredients més o menys típics de les novel·les anteriors però ben combinats. Entenguem-nos, les novel·les anteriors no eren obres mestres, però estaven prou ben escrites i enganxaven, i el que se li demana a aquesta continuació és això, que no faci mal als ulls i que tracti raonablement bé personatges amb els que ens hem encarinyat. Té alguns defectes típics de Larsson, és lent, de vegades els punts alts de la novel·la els passa una mica massa ràpid i deixa moltes coses per tancar en les darreres pàgines, i no ho tanca tot, però això és un altre tema.

David Lagercrantz

Crec que quan Larsson va morir va deixar apunts o esbossos de les novel·les que havien de continuar la saga, hi ha qui parla de 7 en total, i possiblement aquesta 4a novel·la estigués molt planificada, així com algunes de les coses que es desenvoluparan en el futur. El tema de la germana de la Lisbeth, que s’apuntava al tercer llibre aquí es comença a explorar, i donarà de sí.
Així que un llibre que vaig començar amb certes reserves m’ha convençut, crec que Lagercrantz té ofici per conduir la saga almenys de manera digna i suposo que sí les vendes acompanyen tindrem més aventures d’en Blomkvist i la Lisbeth i l’Erika i la redacció de Millennium i la policia sueca. És una bona noticia, sí!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *