Gegants de gel / Joan Benesiu

Un llibre sorprenent, que demostra que la literatura catalana (o en català) no deixa de donar noves sorpreses, noves veus. Un executiu parisenc, un anglès buscant la pista del seu germà suicidat, un mexicà fugint dels criminals que van acabar amb son germà, un xilè… Tots aquest personatges es troben a Ushuaia, i allà, a les nits al bar Katowice, expliquen les seves històries, o allò que els ha dut (potser seria més exacte que els ha deixat) allà. A gairebé l’extrem del món, a la frontera, amb aquella sensació de creuament, de final.
Els llibres d’aquest estil per mi solen tenir un problema, que s’interromp una història que m’interessa per explicar-me una altra que potser no m’interessa tant. En aquest cas això no passa, totes les històries m’han encantat i interessat.
És un llibre collonut, perquè quan sembla que ja està d’explicar-nos històries ens explica la història dels pares de Dominika, la propietària del bar Katowice, i això vol dir Polònia, i segona guerra mundial i Europa dessagnant-se, aquesta part m’ha recordat La parte de Archimboldi del 2666 de Bolaño, una apreciació molt personal per això. Quedeu-vos amb això: és un llibre collonut!

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *