Te quiero porque me das de comer / David Llorente

Un d’aquells llibres que comences i no pots més que a les poques pàgines estar dient COLLONS. Un llibre bo, directe, cruel i fins i tot divertit (i per enésima vegada comento que de vegades em ric de coses molt bèsties).
L’estil del llibre és rebuscat, salta d’un tema a un altre, d’un personatge a un altre, inserta resums de les noticies per situar-nos… Una cosa que no canvia és el barri madrileny de Carabanchel, al costats de Jauja el barri dels gitanos i el supermercat de la droga (crec que el nom és fictici, però ens podem fer una idea amb el desaparegut Can Tunis o la Cañada Real). Un barri amb els seus veïns que intenten dur la millor vida possible i amb els ionquis per allà, tot un panorama.
En aquest panorama trobem als personatges com Marcelo Saravia a qui una aventura extramatrimonial farà que la seva vida doni moltes voltes que li haurien semblat absurdes al principi del llibre. O Max Luminaria, l’ase dels cops a l’institut (en una época en que la paraula bullying ni se sabia què era). O els mestres d’uns institut que són uns autèntics supervivents, els que no es suiciden, dirigits per uns psicòpata, o… 
N’hi ha molts més, els principals són Marcelo i Max, i les seves històries fan por, i el llibre és addictiu.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *