Submissió / Michel Houellebecq

La pose de Houellebecq d’etern enfant terrible carrega, i aquest jugar sempre amb la provocació també, però això no treu que les seves novel·les siguin interessants, de vegades justament per retrats descarnats molt allunyats del que seria políticament correcte. És un transgressor, però també és francés, això cal pensar-ho, els francesos són molt com són ells, i els escriptors encara més.

La novel·la és interessant, les reflexions del protagonista no gaire, perquè són si fa no fa les mateixes que a totes les seves anteriors novel·les. Però el retrat que fa de França en els propers anys sí és interessant. Bàsicament a les presidencials la segona volta és entre un candidat de la Germandat Musulmana o la Marine Le Pen d’el Front Nacional, i guanya el musulmà. Que al país laïc per excel·lència pugui gobernar un musulmà d’un partit que fa de l’islam el seu tot em costa de creure, tot i que en no gaires anys podria ser demogràficament possible. Una França sota la xaria, almenys en part, i les petrocràcies del golf pèrsic finançant l’educació i comprant La Sorbona. El panorama i la projecció és el que resulta interessant. La trama personal és si fa no fa la mateixa que en altres llibres de l’autor, no canvia gaire l’home. Per si algú ho pregunta, per mi el seu millor llibre és Plataforma.
I tampoc em convenç gaire el seu plantejament que l’Islam pot ser per Europa el que el cristianisme a l’Edat Mitjana, o que amb l’Islam sigui possible refer l’Imperi Romà. I sobretot no em convenç que la majoria d’ateus es puguin convertir fàcilment a l’Islam, els que jo conec hi han pensat força en el seu ateisme, clar que en un sistema que o et converteixes o pràcticament no pots fer res és una idiea que qualsevol es plantejaria. Dóna que pensar, això està clar.
I m’agrada que Anagrama comenci a publicar llibres també en català!

(Visited 5 times, 1 visits today)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *