Ofrenda a la tormenta / Dolores Redondo

Doncs ja que amb aquest llibre acabo la trilogia de Baztán, toca un ressenya de les grans. Una ressenya que penso omplir d’espòilers, així que si no voleu que us rebenti res potser que deixeu la lectura d’aquest post per quan ja us hagueu llegit el llibre, no vull queixes.

Molt bé, jo al final del segon llibre esperava que Amaia acabés amb la mala puta de sa mare d’un tret, o molts, trobo que si tens encanonat amb la glock un element que faria passar Satanàs per un monitor d’esplai el millor és buidar-li el carregador a sobre, encara que no serveixi de res, s’ha de provar. Però això és una trilogia i feia falta la mare viva, tot i que la vulguin donar per morta.
L’argument, d’un llibre al següent, no s’acaba de tancar del tot, cal deixar gent a la presó i preguntes sense resposta, i aquestes es van acumulant, i en aquest llibre tindrà feina a tancar-ho tot.
I com en una progressió que venia des del primer llibre aquí arribem als nens, i a les sectes satàniques, i a nens desapareguts en famílies a les que després han anat molt bé les coses, com si tot no fos més que una venta. I recuperem personatges del segon llibre, el jutge Markina, l’infermera “àngel de la mort” Fina Hidalgo i també Elena, que va posar sobre la pista dels satanistes hippies Amaia el final de segon llibre i que aquí apareix per revelar més coses i morir de manera horrible, el capellà opusià i alt membre de la cosa eclesiàstica Sarasola. També moren més detinguts, i fins i tot Jonan el company de feina d’Amaia que a més a més sembla que era un talp (escric això mentre encara estic llegint el llibre).
I tot comença amb un cas aparentment típic de mort sobtada, mort de bressol, i la llegenda que en aquestes morts Inguma entra per la finestra i els hi roba l’alè als nadons. De nou tenim la mitología basc-navarresa que es remunta a les primeres creences paganes molt anteriors al cristianisme.
A més a més la relació d’Amaia amb el seu marit James no passa pel millor moment, tampoc la relació d’Amaia amb la seva germana Flora, almenys li queda el nen Ibai. I el seu contacte a l’FBI l’agent Dupree està poc menys que en recerca i captura. I James ha d’anar als EUA per una operació a cor obert de son pare, i s’emporta Ibai. Són moltes moltíssimes coses i tinc seriosos dubtes de que ho pugui resoldre satisfactoriament.
I com sempre els escenaris, la vall de Baztan, el poble d’Elizondo, i també Iruña… són personatges amb  pes específic.

I a partir d’aquí escric amb el llibre ja acabat. I m’ha agradat, m’ha entretingut, m’ha tingut amb l’ai al cor, però hi ha coses que no m’han acabat de convéncer. Que Markina no era el que semblava i era un dels dolents ho tenia clar des de la fustrada exhumació del panteó a Ainhoa. Però gairebé tots els temes es tanquen molt ràpid, molt cap al final i no de la millor manera. La mare d’Amaia, Rosario, es talla el coll i llestos, un personatge que semblava l’encarnació del mal i l’odi cap a la seva filla no pot acabar així, quasi el podria haver deixat en el llimb per alguna continuació dels llibres (que segur que tard o d’hora acabarà fent), jo em temia que al final el personatge tindria una redempció, li praticarien un exorcisme o alguna cosa tornaria a ser qui és i demanaria perdó a Amaia i moriria en pau, almenys això no ha passat i és una sort perquè hauria tirat el llibre per la finestra (i no podia, no era meu). El jutge Markina és el dolent però en algun moment hauria sospitat que era el seu propi pare per un mena de pacte amb el diable, ja que la seva mare diu d’ell que és el marit no pas el fill, això no queda resolt; i del tema dels satanistes queda molta cosa que no acabem de saber. Tampoc acaba de quedar clar el tema de les germanes d’Amaia, sobretot de Flora i que ara ens enterem que una de les víctimes del primer llibre, Anne, resulta que era filla seva, potser tot plegat una mica massa forçat, el canvi d’actitud de Ros si que està ben portat, però potser ens interessaria saber exactament què diuen els documents amb que ha fet xantatge a Flora per quedar-se l’obrador familiar. I l’agent del FBI queda més penjat que totes les coses, ni sabem què estava fent, ni si sobreviurà ni perquè el propi FBI l’està buscant… També queda penjant d’un fil el matrimoni d’Amaia però això queda més o menys ben encarat, o encarat amb possibilitats almenys.
Pel meu gust massa coses resoltes d’aquella manera, en aquest aspecte n’esperava més. En totes les altres coses el llibre m’ha agradat i m’ha agradat la saga i começo a tenir ganes de fer una escapada per tota aquella zona. L’autora diu que no farà més llibres amb els personatges d’aquesta saga, i jo crec que sí, que trigarà i es farà de pregar però hi tornarà, veurem si m’equivoco o no. Ara només falta que les adaptacions fílmiques siguin dignes i estiguin a l’alçada.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *