Querido diario / Lesley Arfin

Hi ha algunes editorials que m’agraden, i això es pot veure amb les ressenyes que surten aquí, una d’aquestes és Alpha Decay, com amb les altres si un llibre porta el seu logo m’inspira confiança. A més a més aquest llibre tenia bona pinta, el diari d’una noia, d’una noia dolenta i problemàtica, però revisitat des de la noia adulta i amb comentaris i preguntes fetes anys després. Una disecció del diari, o una autòpsia, si es prefereix.
Perquè un diari adolescent a seques és una cosa com molt vista, ni el tema de les drogues ho arregla la veritat, no ens espantem de res, hem llegit de tot. Però algunes entrades comentades, amb actualitzacions o fins i tot converses amb altres protagonistes. Guanya, i guanya molt, no és només un diari, el diari és l’excusa perquè la protagonista ens expliqui com ha arribat fins on ha arribat.
La part bona és que m’agrada que no busqui excuses ni intenti justificar-se, el llibre no va d’això. I algunes converses contradiuen del tot el que posa el diari o el que ella recorda, perquè els records ja ho tenen això, que ens recordem més com ens hauria agradar ser que no pas com erem de debó. La part dolenta és que a partir de la universitat les coses comencen a anar molt de pressa, i el ritme més pausat i profund de la primera part del llibre aquí queda substituït per un ràpid “nem per feina!”.
El llibre compta amb pròleg de l’actriu Chlöe Sevigny, que diu tenir moltes coses en comú amb l’autora del llibre Lesley Anfrin, a més apareix a la pel·lícula Kids, on es retrata una joventut molt com la del llibre, més o menys. Us poso el trailer:

Però jo a la Sevigny la prefereixo cantant la canço de la pel·li Boys Don’t Cry.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *