Nunca fui Primera Dama / Wendy Guerra

Seguim amb Wendy Guerra. Aquest llibre comença com el programa de la protagonista a la ràdio, a Cuba, fins que la foten fora per «excedir-se», i així mig retratant un país demencial mig pràcticament fent un assaig Wendy Guerra ens porta pel món de l’art a Cuba, i de les beques com a manera de sortir del país i anar a llocs on invariablement sempre fa molt fred. Viatges que li permeten retrobar a la seva mare, que es va ajuntar amb un marxant d’art rus, ara ja amb alzheimer no s’enten ni amb ell ni amb la resta de la família russa.
La història és la de la protagonista Nadia, i la seva mare, i la revolucionària que va conèixer Celia, i sobretot Cuba, un pais desmoronant-se on res funciona i on res es pot donar per suposat, coses com obrir una aixeta i que en surti aigua no és automàtic, i assumir que passi és molt assumir.
Aquest llibre és millor que Todos se van, i l’autora s’acosta al grandíssim nivell de Negra. Com a cosa negativa potser els salts de narradors i protagonista en algún moment compliquen una mica la lectura, però res més. Un llibre que també és la demostració que de Cuba no sabem pràcticament res.
(Visited 1 times, 1 visits today)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *