The Leftovers / Tom Perrotta

Havia escoltat coses d’aquest llibre, bàsicament que hi havia una sèrie de cert éxit que s’hi basava, això i el fet que el llibre fos editat per Periscopi (sí, cada cop més les editorials són un factor decisiu a l’hora de triar un llibre) va fer que m’hi decidís.
El llibre comença poc després del Rapte, o no ben bé un rapte, simplement la gent, determinada gent, desapareix. No és que se’n vagin a buscar tabac i no tornin, despareixen, esvaïts, volatilitzats, hi són i al moment següent ja no.
Això provoca en els que queden diferents reaccions. Els religiosos creuen que es tracte del Rapte i es queixen que no se’ls hagin endut a ells que s’ho mereixen més, i els que queden doncs es queden com els que han perdut un ésser estimat de manera brusca però sense acabar d’estar segurs de que l’han perdut. La mort és una certesa, això no és res de res.
I també sorgeixen agrupacions, sectes, el que no és estrany tenint en compte la situació, sectes que donen molt mal rotllo i que marquen com una llum de neó que les coses han canviat i que déu ens està observant i… bé, la merda apocalíptica de sectes stàndard. I és complicat intentar reprendre la vida quan et falta algú de qui no saps què coi ha passat i a més hi ha tot de llunàtics treient pit del desastre aquest. La principal secta són el Residu Culpable, i una de les coses que fan és perseguir la gent, recordant aquesta mena de vigilància divina, i donant bastant per sac.
I una altre secta és la fundada per Sant Wayne, que compleix amb tots els requisits de les sectes, inclós el seu harem particular de joves orientals (una fixació de l’home) una de les quals donarà a llum a l’escollit que salvarà el món.
La història la porta la família formada per Kevin, a qui la dona Laurie deixa per anar amb el Residu Culpable, el fill en Tom que s’uneix al culte de Sant Wayne i acaba amb la jove oriental embarassada del salvador, la filla la Jill que està perduda com la majoria d’adolescents, però en aquest cas a més a més amics, pares i mares d’amics, un munt de gent ha desaparescut.
Com a crítica a les sectes el llibre és demolidor, en un món conmocionat per la desaparició de milions de persones la gent s’aferraria a qualsevol bajanada que semblés donar algun sentit per estrambòtic que fos a tot plegat.
I a més és un llibre sobre persones, i sobre l’amor i sobre com de necessaris per quasi tot són “els altres” així en general i sobre com ens sobreposem a la pèrdua, o com ho intentem si més no.
Tinc ganes de veure la sèrie, tot i que el llibre no crec que doni per més de dues temporades (i de capítols llargs).

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *